Lloc, esport i globalització: donant sentit a la marca Barça

El cas del Club de Futbol Barcelona proporciona un exemple constrenyedor
per examinar l'impacte de la globalització en la relació entre identitat i
lloc dels clubs de futbol. El FC Barcelona té unes profundes connexions històriques
amb la ciutat de Barcelona i Catalunya. Aquestes connexions s'afebliren
amb les directives de Josep Lluís Núñez (1978-2000) i Joan Gaspart
(2000-2003) i promocionades de nou a partir del 2003, per Joan Laporta i el
seu equip directiu. Al mateix temps, amb Laporta, el FC Barcelona s'ha convertit
en una marca global de renom internacional. Però, com s'ha d'entendre
aquest renovat interès pel discurs local i nacional arrelat al lloc d'origen
a la vegada que l'equip es promociona com una marca global? Tot i que els
discursos locals i globals no semblen concordar, la direcció del club promou
simultàniament la marca Barça alhora que repolititza el club amb un explícit
discurs catalanista. D'aquesta manera, els discursos globals i locals no
són mútuament exclusius, sinó que els locals es perfilen en la construcció del
discurs global i els globals queden implicats en la reproducció del local
(Massey 1994: 120).