El paper dels arbres en l’evolució urbana de Barcelona (1050-1992)

Es presenta l’evolució i el paper dels arbres en el creixement de la ciutat de Barcelona. N’hi identifiquem quatre etapes. La primera (mitjan s. xi–inicis s. xviii) es caracteritza per una quasi inexistència d’espais públics arbrats i, en contrapartida, per l’existència de nombrosos claustres, jardins, patis i horts plens d’arbres i plantes. La segona (principis. xviii–mitjan s. xix) evidencia la densificació i l’eliminació de quasi tots els espais verds a l’interior de la ciutat emmurallada. La tercera, 1859-1939, correspon al naixement i consolidació de l’Eixample. En aquesta trama de carrers amples es van plantar milers d’arbres. En la quarta etapa, 1940-1992, va tenir lloc el desenvolupament urbanístic controlat per l’ajuntament franquista, que va generar la desaparició de la major part dels jardins que l’especulació va engolir brutalment. Posteriorment, amb el retorn de la democràcia a l’Ajuntament de Barcelona es produeix una notable recuperació dels parcs i jardins.
Paraules clau: arbres, Barcelona, urbanisme, geografia històrica, geografia cultural.