La transformació dels espais urbanofluvials com a objecte d’anàlisi geogràfica: Lió, el Roine i el Saona com a estudi de cas

La relació entre rius i ciutats és, a petita escala, una mostra clara i evident de la relació entre ésser humà i naturalesa. Els avantatges de viure prop d’un riu, fonamentalment comercials, econòmics i productius, han hagut de fer front a diversos inconvenients històrics, com el risc d’inundació o l’efecte barrera entre els seus marges. Es tracta d’un joc d’equilibris que cada ciutat, poble o nucli habitat ha abordat de manera singular. En aquest article es proposa un estudi de la relació entre la ciutat de Lió i els seus dos rius (Roine i Saona) a partir de dues fases d’anàlisi complementàries: una primera dedicada als aspectes geohistòrics des del naixement de la ciutat fins a la modernitat, i una segona centrada en l’anàlisi de la planificació urbana recent que, en última instància, ha guiat la transformació dels marges del Roine en nous espais verds d’oci i esbarjo per a la ciutadania.
Paraules clau: relació ciutat-riu, espais urbanofluvials, usos de l’aigua, gestió i planificació del medi fluvial, Lió.