Els plànols geomètrics de poblacions a Catalunya (1846-1859)

El 25 de juliol de 1846 s’aprovà una reial ordre que establia que els municipis amb nuclis de població grans havien d’aixecar un plànol geomètric a escala 1:1.250, en els quals hi hagués dibuixat un pla general d’alineacions de carrers i places. Aquesta normativa liberal, que era una adaptació de la llei napoleònica de plànols d’alineació de 1807, va donar lloc als primers documents urbanístics generals del segle xix i a una interessant cartografia urbana. En aquest article s’explica l’impacte cartogràfic que va tenir a Catalunya aquesta normativa, que va estar vigent fins a finals de 1859. Com a resultat del treball de recerca dut a terme s’han aconseguit localitzar i catalogar 14 plànols geomètrics de poblacions, dels quals només quatre van acomplir tots els requisits estipulats a l’esmentada reial ordre. Malgrat això, la seva confecció constitueix un capítol rellevant de la història de la cartografia urbana contemporània de Catalunya.
Paraules clau: història de la cartografia urbana, geografia urbana, història de l’urbanisme, Catalunya.