Verso una nuova dimensione metropolitana

La difusió territorial actual del fenomen urbà ha mostrat no només com els avantatges
de l'aglomeració poden esdevenir problemes (congestió, augment dels costos de transport,
pèrdua de qualitat ambiental) sinó també que aquests avantatges poden ser aconseguits
sense aglomeració. La ciutat difusa funciona així com una ciutat concentrada sense les
seves característiques morfològiques però amb les mateixes característiques funcionals i
socials. En aquest procés, en el qual la ciutat central ha seguit mantenint bona part de les funcions de centre cultural, econòmic i comercial, es detecta també com una part del
centres de poder segueixen la pauta de difusió i es relocalitzen en centres mitjans i petits,
donant lloc al que l'autor anomena arxipèlags metropolitans. Encara que aquests processos
de difusió tenen aparentment un elevat component d'autoorganització, se sosté aquí
que si el procés de difusió està guiat i governat pel poder públic, la ciutat difusa està
millor organitzada i els efectes negatius queden minimitzats.