La biologia de sistemes: la biologia del segle XXI?

Al final del segle xx un nou món va emergir dins la ciència, la biologia de sistemes.
Aquest terme, que molts consideren una paraula de moda, està ben establert en la comunitat
científica. Fins i tot disposem de diversos instituts o departaments a Europa i els Estats
Units amb aquest nom. La definició de biologia de sistemes ha esdevingut un dels grans
dilemes per als científics. L?ampli ventall de definicions va des de col·leccions de dades fisiològiques
amb llistes de parts moleculars quantificades (p. ex., gens, nivells d?expressió,
localitzacions), fins a la modelització matemàtica abstracta de processos biològics. L?escala
en què se centra la biologia del sistemes és també un afer discutit; una proteïna minúscula pot ser un sistema biològic tan complex (encara no sabem com es plega) com un ecosistema
sencer amb milers d?espècies. El terme biologia del sistemes probablement
augmentarà les seves accepcions fins a arribar a un primer pla i les oportunitats de finançament
haurien de ser agafades seriosament per les comunitats científiques. En principi
la biologia de sistemes ofereix l?oportunitat d?entendre processos biològics i obre la possibilitat
de modificar-los i fer enginyeria d?una manera racional (biologia sintètica). La biologia
de sistemes és aquí per quedar-se i obrir camí a teràpies noves, a la medicina individualitzada
i, en combinació amb la biologia sintètica, a l?enginyeria racional dels sistemes
vius.