Neuropatologia de l'Alzheimer i les esquizofrènies

En la malaltia d'Alzheimer les dades neuropatològiques i moleculars són frondoses i
ben detallades, mentre que el progrés terapèutic continua sent decebedor. Per contra, en
les esquizofrènies les dades neuropatològiques i moleculars són primes, tot i que prometedores,
però els rendiments terapèutics són apreciables. Aquesta crònica comparativa entre
les esquizofrènies i la malaltia d'Alzheimer mostra que provenen d'unes afeccions cellulars
ben distintes, a l'encèfal. Les demències tardanes de l'Alzheimer aporten marques
clares de degradació neural que corresponen a una fallida multiorgànica intraneuronal
que duu a la mort cel·lular progressiva en indrets característics del cervell, primer, per
disseminar-se després, arreu. Les desorganitzacions cognitives primerenques de les esquizofrènies
tenen un curs clínic força variable i corresponen, probablement, a alteracions
maduratives en la migració, arborització i botonització neuronal, així com a la disposició i
variacions dels elements de connectivitat intersinàptica, en regions singulars. Per tant, en
l'Alzheimer hi ha fallida i mort per exhauriment cel·lular, mentre que en les esquizofrènies
hi ha errors d'ajust en la circuiteria per problemes de connectivitat ultraestructural,
amb una rellevància molt menor de la mort cel·lular. No cal descartar, però, que en algun
dels esglaons moleculars anòmals hi hagi coincidències, a les fases inicials de totes dues
malalties, com per exemple en les alteracions de la disposició o la feina de la munió d'espines
sinàptiques en zones prototípiques de la neoescorça i el diencèfal.