Diagnòstic genètic preimplantacional en estadis embrionaris tardans

La incorporació de la biòpsia de blastocist en la pràctica clínica pot ser considerada com
una alternativa vàlida per als cicles de diagnòstic genètic preimplantacional (DGP). La disponibilitat
d'un major nombre de cèl·lules obre la possibilitat de realitzar diagnòstics múltiples
en paral·lel en el mateix embrió, i es poden detectar teòricament malalties multigèniques
o bé combinar diversos tipus de diagnòstic mitjançant FISH i PCR. Els embrions
transferits en estadi de blastocist estan subjectes a una doble selecció: genètica i mitjançant
el cultiu, i això es veu reflectit en elevades taxes d'implantació, fet que permet reduir
el nombre d'embrions a transferir per tal d'evitar gestacions múltiples. Tot i que l'aplicació
clínica de la biòpsia de blastocist per al DGP és encara limitada i recent, els bons resultats
obtinguts pel que fa a taxes d'implantació i d'embaràs, així com les possibilitats diagnòstiques
que obre, suggereixen que es tracta d'una tècnica que esdevindrà més freqüent en
el futur.