Transició de proteïnes nuclears i condensació de la cromatina espermiogènica : proposta d'un model ancestral de l'espermiogènesi nuclear

Revisem la correlació entre tres processos que es donen en l'espermiogènesi: a) el recanvi
de proteïnes nuclears, b) el patró de condensació de la cromatina i c) l'acetilació de les histones.
L'estudi s'aplica a quatre espècies que presenten transicions de proteïnes nuclears de
complexitat creixent: Sparus aurata, que reté les histones en els nuclis espermàtics madurs,
Dicentrarchus labrax i Monodonta turbinata, en les quals les histones són substituïdes per una
proteïna molt més bàsica, i Sepia officinalis, en la qual les histones són desplaçades per una proteïna
precursora que es transforma en protamina en les últimes fases de l'espermiogènesi.
Els resultats indiquen que en la primera fase de l'espermiogènesi de les quatre espècies,
es dóna un procés idèntic, en el qual: a) la cromatina perd l'organització de tipus somàtic
i queda estructurada en grànuls de 20 nm de diàmetre i b) les histones experimenten una
acetilació moderada. A partir de l'estructura granular de 20 nm, cada tipus d'espermiogènesi
segueix camins diferents. En les espermàtides de S. aurata les histones es desacetilen i
la cromatina es condensa definitivament. En canvi, en les altres espermiogènesis es produeixen
transicions estructurals més complexes que són analitzades en el text.