A partir d'un inici tan simple : l'origen de la vida: un problema de química amb història

La teoria de Charles R. Darwin s'ocupava de l'evolució de la vida, no del seu origen. Darwin
va considerar que el coneixement científic no estava prou madur per atacar un problema
d'aquesta magnitud. Segle i mig després, els avenços en biologia, geologia, química i
astronomia fan possible l'elaboració de models i hipòtesis en el marc de la teoria evolutiva
de l'origen de la vida proposada per Aleksandr I. Oparin. Fa uns quatre mil milions d'anys,
la Terra estava dotada d'un inventari divers de materials orgànics producte de la química
volcànica, atmosfèrica i còsmica. L'emergència de la complexitat química assolí un moment
crític quan s'inventaren els polímers replicatius, ja que així l'optimització per selecció natural
i la contingència històrica s'afegien al determinisme de la química abiòtica. Aquests
polímers genètics s'originarien en el context d'un protometabolisme encapsulat en vesícules
lipídiques. El moment clau de l'origen de la vida fou l'articulació harmoniosa de sistemes
supraquímics (o infrabiològics), com ara la membrana, el metabolisme i els polímers
replicatius, en les condicions de la Terra primitiva. Per bé que desconeixem la majoria dels
detalls, els processos implicats en l'emergència de la vida són científicament comprensibles
i experimentalment reproduïbles.