El futur genètic (evolutiu) de la humanitat

Des que Darwin va proposar la selecció natural com un motor de l’evolució sorgí la preocupació de fins a quin punt la cultura humana podria estar canviant el curs de la nostra pròpia evolució en permetre la supervivència i reproducció a individus que, altrament, no passarien els seus gens a la descendència. El que en essència fem els humans és canviar l’ambient a través de la cultura i fer minvar —que no desaparèixer— la selecció purificadora. Això porta a un equilibri genètic definit per un nou ambient en el qual tenen cabuda variants genètiques que antigament eren desavantatjoses. Altres forces evolutives han quedat molt minvades (selecció positiva, deriva, migració i introgressió) i augmenta la hibridació d’individus procedents de poblacions que s’havien diferenciat en temps antics. D’altra banda, la possibilitat de modificar el nostre genoma obre la possibilitat d’intentar dissenyar el nostre futur genètic: es podran fer modificacions, especialment terapèutiques, a individus concrets, però això no tindrà un impacte significatiu sobre el conjunt de la humanitat. Per a bé o per a mal, el futur genètic de la humanitat estarà fet amb components molt semblants als que tenim ara i haurem de comptar amb la tecnologia si volem, com a espècie, assolir fites més enllà del nostre potencial genòmic.
Paraules clau: evolució humana, selecció purificadora, equilibri Hardy- Weinberg, edició genòmica, transhumanisme.