Acció dels andrògens en el testicle: un paper per a la meiosi
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Carlos A. Suarez-Quian
Javier Regadera
Manuel Nistal
Pilar González-Peramato
Álvaro Serrano
Oscar M. Tirado
David Martínez Selva
Núria Toran
Francina Munell
Jaume Reventós i Puigjaner
La funció que duen a terme els andrògens en l'espermatogènesi és, encara en certa mesura,
enigmàtica: mentre que llur implicació és absolutament vital en la iniciació i en el manteniment
del procés espermatogènic normal, la seva funció específica encara no està definida de
manera precisa. Els andrògens, com les altres hormones esteroïdals, actuen a través del seu
corresponent receptor anomenat receptor d'andrògens (AR). Fins avui, no hi ha gaire evidència
que recolzi l'existència de diverses isoformes de l'AR com en el cas del sistema estrògensreceptor
d'estrògens. Per tant, la pregunta de com els andrògens duen a terme la seva acció
en l'espermatogènesi s'ha d'abordar definint dos processos: en primer lloc, s'han d'identifi-
car amb total certesa els tipus cell. ulars testiculars capaços de respondre directament a l'estimulació
androgènica. De manera específica, la qüestió per resoldre és quins són els tipus cellulars
que expressen l'AR en el testicle. En segon lloc, sabent també que el complex del lligand
unit a l'AR actua com a factor de transcripció, caldrà determinar quins són els gens que
estaran activats o reprimits en les cèll. ules que tenen AR en resposta a l'estimulació androgènica.
Fins que aquestes dues preguntes no estiguin contestades amb tota certesa, el mecanisme
pel qual els andrògens regulen l'espermatogènesi serà, en el millor dels casos, especulatiu.
En aquesta revisió presentem evidència que els andrògens actuen únicament a les cèll. ules
somàtiques del testicle, com són les cèll. ules de Sertoli, les de Leydig, les mioides peritubulars
i les cèll. ules del múscul llis que envolten els vasos sanguinis. A més a més, també discutim
la possibilitat que els andrògens siguin indispensables per a l'inici de la meiosi, encara que continua essent desconegut el mecanisme pel qual els andrògens actuen en aquest procés.
enigmàtica: mentre que llur implicació és absolutament vital en la iniciació i en el manteniment
del procés espermatogènic normal, la seva funció específica encara no està definida de
manera precisa. Els andrògens, com les altres hormones esteroïdals, actuen a través del seu
corresponent receptor anomenat receptor d'andrògens (AR). Fins avui, no hi ha gaire evidència
que recolzi l'existència de diverses isoformes de l'AR com en el cas del sistema estrògensreceptor
d'estrògens. Per tant, la pregunta de com els andrògens duen a terme la seva acció
en l'espermatogènesi s'ha d'abordar definint dos processos: en primer lloc, s'han d'identifi-
car amb total certesa els tipus cell. ulars testiculars capaços de respondre directament a l'estimulació
androgènica. De manera específica, la qüestió per resoldre és quins són els tipus cellulars
que expressen l'AR en el testicle. En segon lloc, sabent també que el complex del lligand
unit a l'AR actua com a factor de transcripció, caldrà determinar quins són els gens que
estaran activats o reprimits en les cèll. ules que tenen AR en resposta a l'estimulació androgènica.
Fins que aquestes dues preguntes no estiguin contestades amb tota certesa, el mecanisme
pel qual els andrògens regulen l'espermatogènesi serà, en el millor dels casos, especulatiu.
En aquesta revisió presentem evidència que els andrògens actuen únicament a les cèll. ules
somàtiques del testicle, com són les cèll. ules de Sertoli, les de Leydig, les mioides peritubulars
i les cèll. ules del múscul llis que envolten els vasos sanguinis. A més a més, també discutim
la possibilitat que els andrògens siguin indispensables per a l'inici de la meiosi, encara que continua essent desconegut el mecanisme pel qual els andrògens actuen en aquest procés.
Article Details
Com citar
Suarez-Quian, Carlos A. et al. “Acció dels andrògens en el testicle: un paper per a la meiosi”. Treballs de la Societat Catalana de Biologia, vol.VOL 56, pp. 75-89, https://raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/251443.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Marina Rigau, Mireia Olivan, Marta Llauradó, Eva Colás, Andreas Doll, Jaume Reventós i Puigjaner, Biomarcadors de diagnòstic, pronòstic i predicció de resposta a tractaments oncològics , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 64 (2013): 2013 : Les malalties del segle XXI / Jordi Barquinero i Jaume Reventós, editors
- Miguel Abal, Jesús Planagumà, Antonio Gil-Moreno, Andreas Doll, Marta Monge, Marta González, Teresa Baró, Ángel García Jiménez, Josep Castellví, Santiago Ramón y Cajal, Jordi Xercavins, Francesc Alameda, Jaume Reventós i Puigjaner, ETV5 i RUNX1, nous factors de transcripció implicats en la invasió miometrial del carcinoma endometrial , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 56 (2007): 2005 : Endocrinologia molecular / Jaume Reventós editor
- Jaume Reventós i Puigjaner, Antonio Salgado, Miguel Abal, Andreas Doll, Jordi Barquinero Mañez, La Biomedicina del segle XXI , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 57 (2008): 2006 : L'ensenyament de la biologia en l'ESO i el batxillerat / Josep Clotet i Lluís Serra, editors
- Jaume Reventós i Puigjaner, Endocrinologia i amics : en homenatge i memòria de José Sáez (1934-2003) , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 56 (2007): 2005 : Endocrinologia molecular / Jaume Reventós editor
- David Martínez Selva, G. L. Hammond, L'Expressió al testicle de la proteïna transportadora d'esteroides sexuals humana (SHBG) té lloc a les cèl·lules germinals i no a les cèl·lules de Sertoli , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 56 (2007): 2005 : Endocrinologia molecular / Jaume Reventós editor
- Jordi Barquinero Mañez, Jaume Reventós i Puigjaner, Presentació , Treballs de la Societat Catalana de Biologia: Vol. 64 (2013): 2013 : Les malalties del segle XXI / Jordi Barquinero i Jaume Reventós, editors