Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del riu Llobregat

Els estudis entorn els jaciments de cronologia plistocena al massís del Garraf i al territori que l’envolta segueixen una llarga tradició iniciada ja a mitjans del segle XIX, especialment per geòlegs interessats en determinar les edats dels terrenys quaternaris propers a la ciutat de Barcelona. D’ençà de la creació del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona i de la important contribució de Jaume Almera, directa o indirecta als jacime ts arqueològics o paleontològics d’aquesta època han esdevingut constants durant els darrers 150 anys de recerca. Investigadors tant destacats com el propi Almera, Font, Solé, Llopis, Montoriol o Villalta, han contribuït a la tasca científica d’aquesta regió. Paral·lelament, una investigació menys visible feta per afeccionats, espeleòlegs i excursionistes ha donat a conèixer també un bon
nombre de localitats que augmenten el gruix del coneixement.
Tot el conjunt de treballs realitzats entorn a aspectes que fan referència als jaciments del Plistocè normalment s’han realitzat de manera aïllada i sense un projecte unitari d’estudi d’aquesta època. Mitjançant el present treball, agrupem gran part de les dades de què disposem en la bibliografia i en valorem l’estat dels coneixements des d’una perspectiva històrica i crítica.

Paraules clau: Plistocè, Arqueologia, Historiografia, Paleontologia, Garraf, Barcelona, Espanya.