La conservació-restauració del Castellot de Bolvir la interdisciplinarietat de l'arqueologia

Article Sidebar

pdf

Main Article Content

Alba Morell Hom
Arqueòlegs.cat

El treball interdisciplinar és, avui en dia, un element plenament integrat dins de qualsevol recerca arqueològica. I dins d'aquesta gran disciplina ens trobem amb un dels elements més importants i indispensables com és la conservació-restauració, ja que garanteix tant la preservació de tot el conjunt de béns que ens arriben del passat, com permet el seu estudi i difusió. En aquest sentit, aquest article es centra en l'anàlisi dels diferents tipus d'intervencions de conservació i restauració que durant anys han ajudat a que el jaciment d'El Castellot de Bolvir (Girona) sigui un referent arqueològic a la Cerdanya.

Paraules clau
Conservació, Restauració, Arqueologia, Ciència, Patrimoni, Interdisciplinarietat, Pluridisciplinarietat, Sitja

Article Details

Com citar
Morell Hom, Alba. “La conservació-restauració del Castellot de Bolvir: la interdisciplinarietat de l’arqueologia”. Treballs d’Arqueologia, no. 24, pp. 245-61, doi:10.5565/rev/tda.116.
Referències
ANTELO, T.; BUESO, M.; GABALDÓN, A.; COSTEA, A. M. (2011). La técnica radiográfica en los metales históricos. Madrid: Ministerio de Cultura.

CARTA DE CRACOVIA (2000). Principis per la conservació i restauració del patrimoni construït. Cracòvia: ICOMOS.

CARTA DE LAUSANA (1990). Assemblea general de ICOMOS. Lausana: ICOMOS.

CARTA DE VENÈCIA (1964). II congrés internacional d’arquitectes i tècnics de monuments històrics. Venècia: ICOMOS.

ESPAÑA, T.; MONTIEL, V.; LÓPEZ-SEGURA, M.; ALDAZ, A. (1985). «Limpieza y restauración electroquímica de objetos arqueológicos metálicos». Lucentum, 4, 185-190. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM1985.4.12

GARCÍA FORTES, S.; FLOS TRAVIESO, N. (2008). Conservación y restauración de bienes arqueológicos. Madrid: Patrimonio Cultural.

GHARIB, A.; MOHAMED, H.; ABDEL GHANY, N. (2018). «Nondestructive techniques in the study of a gilded metalllic sword from the islamic art museum». EJARS, 8, 15-21. https://doi.org/10.21608/ejars.2018.9953

GÓMEZ, M. L. (2008). La restauración. Exámen científico aplicado a la conservación de obras de arte. Madrid: Ediciones Cátedra.

GUIXERAS, M. (2010). «Perquè la calç: quina, quan i com». Unicum, 9, 133-141.

JEGDIĆ, B.; POLIĆ-RADOVANOVIĆ, S.; RISTIC, S.; ALIL, A. (2012). «Corrosion stability of corrosions products on an archaeological iron artefact». International Journal of Conservation Science, 3, 247-248.

LEY ORGÁNICA 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. BOE nº 156, de 29 de junio.

LEY ORGÁNICA 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. BOE nº 155, 18-19, de 29 de junio.

MORERA, J. (2017). Territori i poblament de Cerdanya a l’Antiguitat: la iberització i romanització de la Vall Cerdana. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

OLESTI, O.; MORERA, J.; OLLER, J.; MERCADAL, O. (2018). «Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga». Tribuna d’Arqueologia, 2015-2016, 132-156.

PASÍES OVIEDO, T. (2005). «Los trabajos de conservación y restauración del material metálico del “Solar de la morería” (Sagunto)». ARSE, 39, 57-62.

PROYECTO COREMANS (2015). Criterios de intervención en materiales metálicos. Madrid: Ministerio de Cultura.

PUGÈS I DORCA, M. (2014). «La restauració del material arqueològic exposat al Born Centre Cultural». Unicum, 13, 39-53.

PUGÈS I DORCA, M.; FERNÁNDEZ BERENGUÉ, L. (2012). La conservación preventiva durante la exposición de materiales arqueológicos. Gijón: Trea.

TORDERA PÉREZ, T. (2016). Estudio de la efectividad del ácido tánico sobre piezas de hierro arqueológico. Valencia: Universitat Politècnica de Valencia.