«Indústria / Matrius, trames i sons»: un arxiu de veus i sons sobre patrimoni industrial per a l’IVAM (València, Espanya)
Article Sidebar
Main Article Content
Indústria / Matrius, trames i sons és una proposta de caràcter híbrid que se situa entre la creació d’un arxiu i un projecte artístic. El projecte, desenvolupat entre 2019 i 2021 per a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) (València, Espanya), pretén oferir una lectura necessàriament parcial del patrimoni industrial valencià basada en allò sonor, allò immaterial i els moviments socials. La proposta es desenvolupa a través de la compilació de sons, processos, imatges, vídeos, música i discursos vinculats a les fàbriques en el seu context original d’ús, però també en el seu abandó i en la seva reconversió en espais patrimonials. El projecte es posiciona fora de la imatge romantitzant de la ruïna industrial, i entén el patrimoni i la història com a processos vius, no pas tancats, que permeten generar eines conceptuals per entendre el passat, el present i el futur de la història del treball i les seves relacions amb la cultura. A més de la documentació i de la creació de l’arxiu, Indústria es va materialitzar en una exposició temporal a l’IVAM. En aquest text proposem aprofundir en els fonaments teòrics i metodològics del projecte, així com reflexionar sobre el potencial de les eines artístiques i curatorials per treballar amb una noció dinàmica de patrimoni industrial.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Tono Vizcaíno Estevan, Lorenzo Sandoval, 2025
AGAMBEN, G. (2005). Profanaciones. Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora.
AGAMBEN, G. (2014). ¿Qué es un dispositivo? Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora.
ARCHILA NEIRA, M. (2005). «Voces subalternas e historia oral». Anuario Colombiano de Historia Social y de la Cultura, 32, 293-308.
AZOULAY, A. (2018). «Unlearning the Origins of Photography». Fotomuseum Winterthur. Recuperado de https://www.fotomuseum.ch/de/2018/09/06/unlearning-the-origins-of-photography/ [Consulta: 13 de agosto de 2024].
BENDIX, R. F. (2009). «Heritage between Economy and Politics: An Assessment from the Perspective of Cultural Anthropology». En: SMITH, L.; AKAGAWA, N. (eds.). Intangible Heritage. Londres: Routledge, 253-269.
BERG, M.; HUDSON, P. (2023). Slavery, Capitalism and the Industrial Revolution. Cambridge: Polity Press.
BERGER, S. (2014). «National Museums in between Nationalism, Imperialism and Regionalism, 1750-1914». En: ARONSSON, P.; ELGENIUS, G. (eds.). National Museums and Nation-building in Europe 1750-2010: Mobilization and legitimacy, continuity and change. Londres y Nueva York: Routledge, 13-32.
BERGUA, J. A.; MOYA, L. (2023). «Ocularcentrismo y occidentalidad: Más allá del debate sobre las modernidades». Imaginación o Barbarie, 26, 47-67. Recuperado de https://zaguan.unizar.es/record/126456
CASTILLO ALONSO, Juan José (2004). «La memoria del trabajo y el futuro del patrimonio». Sociología del Trabajo, 52, 3-36.
DELEUZE, G. (1990). «¿Qué es un dispositivo?». En: VV. AA. Michel Foucault, filósofo. Barcelona: Gedisa, 155-163.
FARINELLI, F. (2007). «La razón cartográfica, o el nacimiento de Occidente». Revista de Occidente, 314-315, 5-18.
FEDERICI, S. (2013). Revolución en punto cero: Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas. Madrid: Traficantes de Sueños.
FEDERICI, S. (2022). Ir más allá de la piel: Repensar, rehacer y reivindicar el cuerpo en el capitalismo contemporáneo. Madrid: Traficantes de Sueños.
GARCÍA CANCLINI, N. (1999). «Los usos sociales del Patrimonio Cultural». En: AGUILAR CRIADO, E. (coord.). Patrimonio etnológico: Nuevas perspectivas de estudio. Sevilla: Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico.
GINZBURG, C. (1980). The Cheese and the Worms: The Cosmos of a Sixteenth-Century Miller. Londres: Routledge & Kegan Paul.
GNECCO, C. (2014). «Multivocalidad, años después». En: RIVOLTA, M. C.; MONTENEGRO, M.; MENEZES FERREIRA, L.; NASTRI, J. (eds.). Multivocalidad y activaciones patrimoniales en arqueología: Perspectivas desde Sudamérica. Buenos Aires: Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires.
GONZÁLEZ-RUIBAL, A.; ALONSO-GONZÁLEZ, P.; CRIADO-BOADO, F. (2018). «Against reactionary populism: Towards a new Public Archaeology». Antiquity, 92(362), 507-515 y 525-527.
HAMILAKIS, Y. (2009). «What is Archaeological Ethnography?». Public Archaeology, 8(2-3), 65-87.
HEINICH, N. (2009). La fabrique du patrimoine: «De la cathédrale à la petite cuillère». París: Maison des Sciences de l’Homme.
HERNÀNDEZ, G.-M.; SANTAMARINA, B.; MONCUSÍ, A. (2005). La memoria construida: Patrimonio cultural y modernidad. Valencia: Tirant lo Blanch.
HOMOBONO MARTÍNEZ, J. I. (2008). «Del patrimonio cultural al industrial: Una mirada socioantropológica». En: PEREIRO, X.; PRADO CONDE, S.; TAKENAKA, H. (coords.). Patrimonios culturales: educación e interpretación: Cruzando límites y produciendo alternativas. San Sebastián: Ankulegi. Asociación Vasca de Antropología, 57-74.
JAY, M. (2003). «Devolver la mirada: La respuesta americana a la crítica francesa al ocularcentrismo». Estudios visuales: Ensayo, teoría y crítica de la cultura visual y el arte contemporáneo, 1, 60-81.
JONES, T.; MOZAFFARI, A.; JASPER, J. M. (2019). «Understanding Heritage Activism: Learning from Social Movement Studies». En: MOZAFFARI, A.; JONES, T. (eds.). Heritage Movements in Asia: Cultural Heritage Activism, Politics, and Identity. Nueva York y Oxford: Berghahn Books, 32-55. https://doi.org/10.1515/9781789204827-005
LÄHDESMÄKI, T.; THOMAS, S.; ZHU, Y. (2019). Politics of Scale: New Directions in Critical Heritage Studies. Oxford y Nueva York: Berghahn Books.
LEFEBVRE, H. (2004). Rhythmanalysis: Space, Time and Everyday Life. Nueva York: Continuum.
MAAS, H. (2018). «The Method of the Witness Seminar». History of Political Economy, 50(3), 571-577.
MANSOUX, A.; ROSCAM ABBING, R. (2020). «Seven Theses on the Fediverse and the Becoming of FLOSS». Recuperado de https://archive.transmediale.de/content/seven-theses-on-the-fediverse-and-the-becoming-of-floss [Consulta: 13 de agosto de 2024].
MIRANDA, D. (2017). La disonancia de El Eco. Ciudad de México: Cultura Unam, 26-27.
MOUFFE, C. (2013). Agonistics: Thinking the World Politically. Londres: Verso.
OLIVEIROS, P. (2005). Deep Listening: A Composer’s Sound Practices. Nueva York: Deep Listening Publications.
PARDO ABAD, C. J. (2010). «El patrimonio industrial en España: Análisis turístico y significado territorial de algunos proyectos de recuperación». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 53, 239-264.
PRATS, L. (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel Antropología.
RICHARDSON, L.; ALMANSA, J. (2015). «Do you even know what public archaeology is?: Trends, theory, practice, ethics». World Archaeology, 47, 194-211.
RIVOLTA, M. C.; MONTENEGRO, M.; MENEZES FERREIRA, L.; NASTRI, J. (eds.) (2014). Multivocalidad y activaciones patrimoniales en arqueología: Perspectivas desde Sudamérica. Buenos Aires: Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires.
SÁNCHEZ CARRETERO, C. (2012). «Hacia una antropología del conflicto aplicada al patrimonio». En: SANTAMARINA, B. (ed.). Geopolíticas patrimoniales: De culturas, naturalezas e inmaterialidades. Valencia: Germanía.
SANDOVAL, L.; VIZCAÍNO, T. (2021). «Industria: Estudio parcial desde lo inmaterial y lo sonoro». APIVA Industrial, 4, 14-17.
SANDOVAL, L.; VIZCAÍNO, T. (2022). Industria / Matrices, tramas y sonidos. Valencia: IVAM. Institut Valencià d’Art Modern.
SANTAMARINA, B. (2013). «Los mapas geopolíticos de la Unesco: Entre la distinción y la diferencia están las asimetrías. El éxito (exótico) del patrimonio inmaterial». Revista de Antropología Social, 22, 263-283.
SANTAMARINA, B.; MÁRMOL, C. del (2022). «#SomosPatrimonio. Las transformaciones del patrimonio mundial: del tener al ser patrimonial». Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi: Ciências Humanas, 17(1), 1-20.
SCHAFER, R. M. (1994). Our Sonic Environment and the Soundscape: The Tuning of the World. Rochester, Vermont: Destiny Books.
SMITH, L. (2006). Uses of Heritage. Londres y Nueva York: Routledge.
SMITH, L.; SHACKEL, P.; CAMPBELL, G. (eds.) (2011). Heritage, Labour and the Working Class. Londres: Routledge.
SMITH, L.; WATERTON, E. (2009). Heritage, Communities and Archaeology. Londres: Duckworth.
SZTULWARK, D. (2019). La ofensiva sensible: Neoliberalismo, populismo y el reverso de lo político. Buenos Aires: Caja Negra.
THOMAS, S. (2014). Public participation in Archaeology. Woodbrige: Boydell & Brewer.
UNESCO (2003). El texto de la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial. Recuperado de https://ich.unesco.org/es/convenci%C3%B3n
VAN ALPHEN, E. (2023). «Introduction: When is archiving productive, and when is it no?». En: VAN ALPHEN, E. (ed.). Productive Archiving: Artistic strategies, future memories, and fluid identities. Ámsterdam: Valiz.
YVARS, J. F. (2010). Imágenes cifradas: La biblioteca magnética de Aby Warbug. Barcelona: Elba Editorial.
ZIELINSKI, S. (2008). Deep Time of the Media: Toward an Archeology of Hearing and Seeing by Technical Means. Cambridge: MIT Press.