Digitalització 3D en patrimoni industrial: reptes metodològics en el marc d’una proposta participativa

Main Article Content

Olivia Lucia Sokol
Julia Servera

Aquest article explora l’aplicació de digitalització 3D en un projecte d’arqueologia contemporània a l’hospital de cartó, un edifici de patrimoni industrial situat a la Vall Fosca (Lleida) i associat al desenvolupament d’una central hidroelèctrica el 1912. Des de l’any 2017 es desenvolupa un projecte de recuperació i documentació en clau interdisciplinària fent servir fins ara dues tècniques de digitalització 3D per al registre i la conservació d’artefactes i estructures. Es busca avaluar les capacitats i l’impacte metodològic d’aquestes eines en la mesura que poden contribuir a enriquir diferents moments d’un projecte de recerca propiciant l’intercanvi amb actors locals. Així, a partir de la comparació entre l’ús de fotogrametria i escàner de llum estructurada, s’avaluen aspectes rellevants, com la seva efectivitat en termes de costos, precisió i temps invertit, en relació amb una proposta marc que té com a nord la conservació comunitària i la participació local per promoure una recuperació del patrimoni que és tant inclusiva com sostenible. Finalment, es reflexiona sobre el potencial d’aquestes tecnologies per transformar l’arqueologia pública i la comunicació del patrimoni en contextos contemporanis.

Paraules clau
fotogrametria, escàner de llum estructurada , models 3D , patrimoni cultural industrial , Vall Fosca , conservació, comunicació

Article Details

Com citar
Lucia Sokol, Olivia; Servera, Julia. «Digitalització 3D en patrimoni industrial: reptes metodològics en el marc d’una proposta participativa». Treballs d’Arqueologia, 2024, vol.VOL 27, p. 263-87, doi:10.5565/rev/tda.161.
Referències

ARIAS, F.; ENRÍQUEZ, C.; JURADO, J. M.; ORTEGA, L.; ROMERO-MANCHADO, A.; CUBILLAS, J. J. (2022). «Use of 3D models as a didactic resource in archaeology: A case study analysis». Heritage Science, 10(112), 1-15.

BONACCHI, C.; MOSHENSKA, G. (2015). «Critical Reflections on Digital Public Archaeology». Internet Archaeology, 40. https://doi.org/10.11141/ia.40.7.1

BONETA I CARRERA, M. (2003). La Vall Fosca: els llacs de la llum. Desenvolupament socioeconòmic a començament del segle XX. Tremp: Garsineu Edicions.

CHAMPION, E.; RAHAMAN, H. (2019). «3D Digital Heritage Models as Sustainable Scholarly Resources». Sustainability, 11(8), 2425. https://doi.org/10.3390/su11082425

COSTOPOULOS, A. (2016). «Digital Archeology Is Here (and Has Been for a While)». Frontiers in Digital Humanities, 3 (marzo), 3-5. https://doi.org/10.3389/fdigh.2016.00004

DALY, P.; EVANS, T. L. (2006). «Introduction: Archaeological theory an digital pasts». En: EVANS, T. L.; DALY, P. (eds.). Digital Archaeology: Bridging method and theory. Londres: Routledge.

DA SILVA MARTIRE, A.; CARVALHEIRO PORTO, V. (eds.) (2022). (Des)construindo arqueologias digitais. Universidade de São Paulo. Museu de Arqueologia e Etnologia. https://doi.org/10.11606/9786599306235

DELFINO, D.; RODRÍGUEZ, P. G. (1991). Crítica de la arqueología «pura»: De la defensa del patrimonio hacia una arqueología socialmente útil. Guayaquil: Centro de Estudios Arqueológicos y Antropológicos, 1-113.

DI TULLIO, M. (2023). «Un futuro para la Puna de Jujuy: Discursos e imaginarios estatales sobre el desarrollo digital». Publicar, 35, 18-37.

EVE, S. (2012). «Augmenting phenomenology: Using augmented reality to aid archaeological phenomenology in the landscape». Journal of Archaeological Method and Theory, 19(4), 582-600. https://doi.org/10.1007/s10816-012-9142-7

FAULKNER, N. (2000). «Archaeology from Below». Public Archaeology, 1(1), 21-33.

FORTE, M.; GALLESE, V. (2014). «Embodiment and 3D Archaeology: A Neolithic House at Çatalhöyük». Breaking Barriers: 47th Annual Chacmool Archaeological Conference, 35-55.

FRANÇOIS, P.; LEICHMAN, J.; LAROCHE, F.; RUBELLIN, R. (2021). «Virtual reality as a versatile tool for research, dissemination and mediation in the humanities». Virtual Archaeology Review, 12(25), 1-15.

GALEAZZI, F. (2018). «3-D Virtual Replicas and Simulations of the Past: “Real” or “Fake” Representations?». Current Anthropology, 59(3), 268-286. https://doi.org/10.1086/697489

GARCÍA CANCLINI, N. (1999). «Los usos sociales del patrimonio cultural». En: AGUILAR CRIADO, E. (ed.). Patrimonio etnológico: Nuevas perspectivas de estudio. Junta de Andalucía. Consejería de Cultura, 16-33.

GÓMEZ CRUZ, E. (2022). Tecnologías Vitales: Pensar las culturas digitales Latinoamérica. México: Universidad Panamericana y Puerta Abierta Editores.

GONZÁLEZ RUIBAL, A. (2017). «Etnoarqueología, arqueología etnográfica y cultura material». Complutum, 28(2), 267-283. https://doi.org/10.5209/CMPL.58430

GONZÁLEZ RUIBAL, A. G.; AYÁN VILA, X. A. (2018). Arqueología: Una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial.

GONZÁLEZ RUIBAL, A.; GONZÁLEZ, P. A.; CRIADO-BOADO, F. (2018). «Against reactionary populism: Towards a new public archaeology». Antiquity, 92(362), 507-515. https://doi.org/10.15184/aqy.2017.227

GUICHEN, G. de (2021). «La conservación preventiva en la actualidad. Proyectos de preservación digital. Conferencia magistral». En: III Jornadas Nacionales de Conservación Preventiva y Gestión de Riesgos. Montevideo: Facultad de Información y Comunicación – FIC. Universidad de la República. Asociación Uruguaya de Archivólogos AUA.

HARRISON, R. (2018). «Critical heritage studies beyond epistemic popularism». Antiquity, 92(365), e9. https://doi.org/10.15184/aqy.2018.223

HODDER, I. (2008). «Multivocality and Social Archaeology». En: HABU, J.; FAWCETT, C.; MATSUNAGA, J. M. (eds.). Evaluating Multiple Narratives: Beyond Nationalist, Colonialist, Imperialist Archaeologies. Nueva York: Springer, 196-212.

HOLTORF, C. (2002). «Notes on the Life History of a Pot Sherd». Journal of Material Culture, 7(1), 49-71.

HUGGETT, J. (2012). «Core or Periphery?: Digital Humanities from an Archaeological Perspective». Historical Social Research, Controversies around the Digital Humanities, 37(3), 86-105.

HUGGETT, J.; REILLY, P.; LOCK, G. (2018). «Whither digital archaeological knowledge?: The challenge of unstable futures». Journal of Computer Applications in Archaeology, 1(1), 42-54. https://doi.org/10.5334/jcaa.7

KANTAROS, A.; GANETSOS, T.; PETRESCU, F. I. T. (2023). «Three-Dimensional Printing and 3D Scanning: Emerging Technologies Exhibiting High Potential in the Field of Cultural Heritage». Applied Sciences, 13(8), 4777. https://doi.org/10.3390/APP13084777

LONDOÑO, W. (2014). «Más allá del patrimonio». En: RIVOLTA, M. C.; MONTENEGRO, M.; MENEZES FERREIRA, L.; NASTRI, J. (eds.). Multivocalidad y activaciones patrimoniales en Arqueología. Fundación de Historia Natural Félix de Azara. Facultad de Ciencias Sociales. Universidad Nacional de la Provincia de Buenos Aires, 155-167.

MAZZACCA, G.; KARAMI, A.; RIGON, S.; FARELLA, E. M.; TRYBALA, P.; REMONDINO, F. (2023). «Nerf for heritage 3D reconstruction». The International Archives of the Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, XLVIII-M-2-2023, 1051-1058. https://doi.org/10.5194/isprs-archives-XLVIII-M-2-2023-1051-2023

MÉNDEZ, V. (2024). «Evaluación de digitalización con Neural Radiance Fields y Gaussian Splatting en arqueología». En: LABARCA, R.; MOYA, F.; MÉNDEZ, V.; VIDAL, A.; MCROSTIE, V. (eds.). Libro de resúmenes del XXIII Congreso Nacional de Arqueología Chilena. Villarrica, Chile, del 2 al 6 de diciembre de 2024, 36.

MERRIMAN, N. (2004). «Introduction: Diversity and Dissonance in Public Archaeology». En: MEERIMAN, N. (ed.). Public Archaeology. Londres: Routledge.

MORGAN, C. (2022). «Current Digital Archaeology». Annual Review of Anthropology, 51, 213-231.

OPGENHAFFEN, L. (2021). «Visualizing Archaeologists: A Reflexive History of Visualization Practice in Archaeology». Open Archaeology, 7(1), 353-377. https://doi.org/10.1515/opar-2020-0138

PASTOR PÉREZ, A.; REMACHA ACEBRÓN, S. (2024a). «“Conservando objetos, conservando memorias”: Conservación comunitaria y cuidadora en un yacimiento del pasado reciente». Revista PH, 112, 393-395. https://doi.org/10.33349/2024.112.5616

PASTOR PÉREZ, A.; REMACHA ACEBRÓN, S. (2024b). «Recovering the Memories of the Capdella Cardboard Hospital through Community Archaeology». Archaeologies, 20(3), 541-567. https://doi.org/10.1007/s11759-024-09504-w

PASTOR PÉREZ, A.; RUIZ MARTÍNEZ, A. (2020). «¿Somos el Discurso Académico Autorizado Patrimonial?». En: PASTOR PÉREZ, A.; PICAS, M.; RUIZ MARTÍNEZ, A. (eds.). 21 Assajos al voltant del Patrimoni Cultural. Madrid: AS Arqueología, 63-67.

PEINADO-SANTANA, S.; HERNÁNDEZ-LAMAS, P.; BERNABÉU-LARENA, J.; CABAU-ANCHUELO, B.; MARTÍN-CARO, J. A. (2021). «Public Works Heritage 3D Model Digitisation, Optimisation and Dissemination with Free and Open-Source Software and Platforms and Low-Cost Tools». Sustainability, 13(23), 13020. https://doi.org/10.3390/su132313020

PRATS, Llorenç (2005). «Concepto y gestión del patrimonio local». Cuadernos de Antropología Social, 21, 17-35.

PRATS, Llorenç (2011). «El patrimonio en tiempos de crisis». Revista Andaluza de Antropología, 2, 68-85.

PRICE, D.; KOONTZ, R. (2013). «Curating Digital Spaces, Making Visual Arguments: A Case Study in New Media Presentations of Ancient Objects». DHQ: Digital Humanities Quarterly, 7(2).

REILLY, P. (1991). «Towards a virtual archaeology». En: LOCKYEAR, R.; RAHTZ, S. (eds.) Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology 1990. Oxford: Tempus Reparatum, 133-139. BAR International Series.

REILLY, P. (1992). «Three-dimensional modelling and primary archaeological data». En: REILLY, P.; RAHTZ, S. (eds.). Archaeology and the information age: A global perspective. Londres: Routledge, 92-108.

REMACHA ACEBRÓN, S. (2021). L’hospital de cartró de Capdella: Una icona de l’arquitectura prefabricada. Vic: Eumo Editorial.

REMACHA ACEBRÓN, S.; PASTOR PÉREZ, A. (2023). «Reflexions al voltant d’una conservació més social i participada: El cas de l’Hospital de Cartró de la Vall Fosca». En: XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals, Barcelona, 23-24 de novembre de 2023. Barcelona: Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), 67-81.

RICHARDSON, L. J. (2013). «A Digital Public Archaeology?». Papers from the Institute of Archaeology, 23(1), 10. https://doi.org/10.5334/pia.431

RICHARDSON, L. J. (2014a). Public Archaeology in a Digital Age [Tesis doctoral.] University College London. Recuperado de https://discovery.ucl.ac.uk/id/eprint/1436367/

RICHARDSON, L. J. (2014b). «Understanding Archaeological Authority in a Digital Context». Internet Archaeology, 38(38). https://doi.org/10.11141/ia.38.1

RÍO RIANDE, G. del (2022). «Humanidades Digitales o las Humanidades en la intersección de lo digital, lo público, lo mínimo y lo abierto». Publicaciones de La Asociación Argentina de Humanidades Digitales, 3, 1-16. https://doi.org/10.24215/27187470e038

ROCA, A. (2011). «Todo conocimiento es político: Sólo se trata de saber quién es el amo». Revista Espacios, 48, 1-14

RODRÍGUEZ LÓPEZ, I. F. (2014). Representación 3D de petroglifos: Propuesta de metodología de modelización de los grabados del Valle de Tamanart, Marruecos. Madrid: Universidad Politécnica de Madrid.

SALERNO, V. (2014). Trabajo arqueológico y representaciones del pasado en la provincia de Buenos Aires. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires. Editorial de la Facultad de Filosofía y Letras.

SÁNCHEZ CARRETERO, C.; MUÑOZ-ALBALADEJO, J.; RUIZ-BLANCH, A.; ROURA-EXPÓSITO, J. (eds.) (2019). El imperativo de la participación en la gestión patrimonial. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

SMITH, L. (2011). «El espejo patrimonial: ¿Ilusión narcisista o reflexiones múltiples?». Antípoda: Revista de Antropología y Arqueología, 12, 39-63.

SOKOL, O. L.; SALERNO, V. (2023). «Bienes “públicos” y lo digital en la arqueología argentina». Revista del Museo de Antropología, 16(2), 363-376. https://doi.org/10.31048/1852.4826.v16.n2.41245

STOBIECKA, M. (2018). «Digital escapism: How objects become deprived of matter». Journal of Contemporary Archaeology, 5(2), 194-212. https://doi.org/10.1558/JCA.34353

STOBIECKA, M. (2020). «Archaeological heritage in the age of digital colonialism». Archaeological Dialogues, 27(2), 113-125. https://doi.org/10.1017/S1380203820000239

ŠTULAR, B.; ŠTUHEC, S. (2015). 3D Archaeology: Early Medieval Earrings from Kranj. Liubliana: ZRC SAZU, ZRC Publishing.

TORRES, J. C.; CANO, P.; MELERO, J.; ESPAÑA, M.; MORENO, J. (2010). «Aplicaciones de la digitalización 3D del patrimonio». Virtual Archaeology Review, 1(1), 51-54.

VENTURA, Y. (2022). «Diseño de protocolo para digitalización del patrimonio cultural salvadoreño, implementando realidad virtual, fotogrametría y procesos de manufactura aditiva». Ciencia, Cultura y Sociedad, 8(1).

VINELLI, N.; SUÁREZ, M. (eds.) (2023). Los desconectados: Políticas públicas para el acceso a internet en barrios populares y parajes rurales. Buenos Aires: Mil Campanas.

WICHERS, C. A. de M.; ZANETTI, P.; TEGA, G. (2017). «Entre seres e coisas: A aplicação de tecnologias 3D como ponte entre patrimônio arqueológico e sociedade. Estígios». Revista Latino-Americana de Arqueología Histórica, 11(1), 80-106. https://doi.org/10.31239/vtg.v11i1.10552

ZUBROW, E. (2006). «Digital archaeology: A historical context». En: EVANS, T. L.; DALY, P. (eds.). Digital Archaeology: Bridging Method and Theory. Londres: Routledge, 8-26.