Ponts sobre l’Ebre: la renovació de la xarxa de carreteres del migdia alabès durant els anys centrals del segle XIX

Una de les grans revolucions que es van produir al segle XIX va afectar els mitjans de locomoció. El vapor, aplicat als transports terrestre i marítim, va escurçar distàncies, va abaratir ports i va ampliar mercats. La implantació del ferrocarril va incrementar de manera exponencial el nombre de viatgers i de mercaderies alhora que va canviar la relació entre el trànsit i els camins tradicionals. Aquesta circumstància va portar una nova connectivitat i una nova manera d’entendre el transport terrestre, que va evolucionar cap a la intermodalitat entre la carretera i el ferrocarril. El migdia alabès, igual que la resta del territori, no va restar al marge d’aquesta revolució. Per aquest motiu, es va mobilitzar per adaptar-se a aquesta nova realitat i treure’n partit. Es va concretar amb l’ajuda de les iniciatives legislatives aprovades per les Corts i executades pel Govern central. En aquest joc d’influències i pressions també van tenir el seu paper la Diputació Provincial de Logronyo i la Foral d’Àlaba, així com els interessos dels grups econòmics de pressió. El ferrocarril es va construir a la riba sud de l’Ebre. Per això, des del primer moment, els agents locals de La Rioja Alabesa es van mobilitzar per aprofitar-se de la nova infraestructura mitjançant el bastiment de ponts i l’execució de carreteres. Aquestes noves obres públiques van deixar una important petjada al sud d’Àlaba, ja que van possibilitar assentar modes de mobilitat moderns que van permetre l’explotació industrial del territori per a la producció de vi i consolidar la marca Rioja que coneixem actualment. Així doncs, amb aquest article busquem posar en valor un patrimoni poc valorat fins ara: la carretera i el paper que va tenir en la construcció de la marca Rioja que coneixem avui.