Ponts sobre l’Ebre: la renovació de la xarxa de carreteres del migdia alabès durant els anys centrals del segle XIX
Article Sidebar
Main Article Content
Una de les grans revolucions que es van produir al segle XIX va afectar els mitjans de locomoció. El vapor, aplicat als transports terrestre i marítim, va escurçar distàncies, va abaratir ports i va ampliar mercats. La implantació del ferrocarril va incrementar de manera exponencial el nombre de viatgers i de mercaderies alhora que va canviar la relació entre el trànsit i els camins tradicionals. Aquesta circumstància va portar una nova connectivitat i una nova manera d’entendre el transport terrestre, que va evolucionar cap a la intermodalitat entre la carretera i el ferrocarril. El migdia alabès, igual que la resta del territori, no va restar al marge d’aquesta revolució. Per aquest motiu, es va mobilitzar per adaptar-se a aquesta nova realitat i treure’n partit. Es va concretar amb l’ajuda de les iniciatives legislatives aprovades per les Corts i executades pel Govern central. En aquest joc d’influències i pressions també van tenir el seu paper la Diputació Provincial de Logronyo i la Foral d’Àlaba, així com els interessos dels grups econòmics de pressió. El ferrocarril es va construir a la riba sud de l’Ebre. Per això, des del primer moment, els agents locals de La Rioja Alabesa es van mobilitzar per aprofitar-se de la nova infraestructura mitjançant el bastiment de ponts i l’execució de carreteres. Aquestes noves obres públiques van deixar una important petjada al sud d’Àlaba, ja que van possibilitar assentar modes de mobilitat moderns que van permetre l’explotació industrial del territori per a la producció de vi i consolidar la marca Rioja que coneixem actualment. Així doncs, amb aquest article busquem posar en valor un patrimoni poc valorat fins ara: la carretera i el paper que va tenir en la construcció de la marca Rioja que coneixem avui.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Francisco Gómez-Diez, 2025
ALEDÓN, J. M. (2001). Historia de la peseta. Madrid: Real Casa de la Moneda. Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.
ARÓSTEGUI, J. (1970). El carlismo alavés y la Guerra Civil de 1872-1876. Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava.
ARRÚE, B. et al. (1998). Catálogo de puentes anteriores a 1800: La Rioja. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos-CEDEX.
AZKARATE, A.; PALACIOS, V. (1996). Puentes de Álava: Arabako zubiak. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco.
AZNAR, J. V. (s. f.). «Dos sistemas de medidas». Museo Virtual de la Ciencia. Recuperado de https://museovirtual.csic.es/salas/medida/medidas_y_matematicas/articulo66.htm [Consulta: 5 de octubre de 2023].
BASURTO, N.; RODRÍGUEZ-ESCUDERO, P.; VELILLA IRIONDO, J. (1999). El Bilbao que pudo ser: proyectos para una ciudad. 1800-1940. Bilbao: Diputación Foral de Bizkaia.
BEL, G. (2010). España, capital París. Origen y apoteosis del Estado radial: del Madrid sede cortesana a la «capital total». Barcelona: Destino.
BILBAO, J. C. (1982). «Las comunicaciones de la provincia de Logroño a mediados del siglo XIX (1850-1860)». Cuadernos de investigación: historia, t. 8, fasc. 1-2, 115-140.
CAÑAS, S. (2013). «A toda máquina: Implantación y desarrollo del ferrocarril en La Rioja hasta 1877». En: DELGADO, J. M. (coord.). Un viaje sobre raíles: La Rioja (1863-2013). Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 141-168.
CENTRO DE ESTUDIOS Y EXPERIMENTACIÓN DE OBRAS PÚBLICAS (CEDEX) (s. f.). Anuario de aforos 2019-2020: Estación 9311: río Ebro en Zaragoza (ronda norte). Madrid: Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. Recuperado de https://ceh.cedex.es/anuarioaforos/afo/estaf-datos.asp?indroea=9311
CONFEDERACIÓN HIDROGRÁFICA DEL EBRO (s. f.). Aluvial de Najerilla-Ebro (47). Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.
CORONADO, J. M.; GARMENDIA, M. (2008). «Carreteras-Planeamiento. Algunas claves de la evolución histórica de una relación imperfecta». Ciudades, 11, 33-51.
ENTE VASCO DE LA ENERGÍA (1993). Mapa Geológico del País Vasco: Laguardia (170-IV, 203-II). Bilbao.
EXTRAMIANA, J. (1980). Historia de las Guerras Carlistas. Vol. II. San Sebastián: L. Haranburu.
FERNÁNDEZ, L. y SÁENZ, A. (2011). «Los puentes metálicos del siglo XIX en España». En: El puente de hierro de Logroño: Sagasta y las obras públicas en el siglo XIX. Logroño: Fundación Práxedes Mateo Sagasta / Instituto de Estudios Riojanos, 29-65.
FERRI, M. (2015). El ejército de la paz: Los ingenieros de caminos en la instauración del liberalismo en España (1833-1868). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
GALVÁN, R.; VALLE, J. del; LOSADA, J. Á.; ARNAL, J. M. (2013). «Las inundaciones del Ebro en 1871 en Zaragoza». Boletín de la Real Sociedad Geográfica, 149, 139-170.
GÓMEZ-DIEZ, F. (2024). De la arriería a la carretería. La modernización del sistema viario alavés en el sudeste de Álava [Tesis de Doctorado]. Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea, Vitoria-Gasteiz.
GONZÁLEZ, M. et al. (1995). Bilbao en la formación del País Vasco contemporáneo (economía, población ciudad). Bilbao: Fundación BBVA.
NOVO, P. A. (1995). La explotación de la red ferroviaria del País Vasco: mercado y ordenación del territorio. Leioa: Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea.
OREJAS, A.; RUIZ DEL ÁRBOL, M. (2013). «Arqueología del paisaje: Procesos sociales y territorios». En: QUIRÓS, J. (coord.). La materialidad de la historia: La arqueología en los inicios del siglo XXI. Madrid: Akal, 201-240.
ORTIZ DE ORRUÑO, J. M. (1987). La Hacienda foral alavesa en la crisis del Antiguo Régimen, 1800-1876. [Tesis de doctorado.] Bilbao: Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea.
PASCUAL, P. (2016). El ferrocarril a Catalunya (1848-1935): una historia de la seva explotació. Vol.1. De les primeres línies a la incertesa del rendiment. Barcelona: Eumo.
RODRÍGUEZ, F. J. (2004). Las primeras autopistas españolas (1925/1936). Madrid: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos.
RODRÍGUEZ, J. F.; CORONADO, J. M.; RUIZ, R. (2011). «El patrimonio de la ingeniería y las infraestructuras lineales históricas: El puerto de la Vallejera». Llámpara: Patrimonio Industrial, 4, 54-63.
RUIZ, R. (2014). Identificación y valoración del patrimonio de las carreteras históricas españolas. 1748-1967. [Tesis de doctorado no publicada.] Universidad de Castilla-La Mancha.
RUIZ, R. (2016). «Modern Road Archaeology: Identification and classification Proposal». International Journal of Historical Archaeology, 20, 437-462.
RUIZ, R.; RODRÍGUEZ, F. J.; CORONADO, J. M. (2014). «Identification and assessment of engineered road heritage: A methodological approach». Journal of Cultural Heritage, 15, 36-43.
SALAZAR, J. I. (2003). La ría de Bilbao en el siglo XIX: tendiendo puentes, abriendo caminos. Bilbao: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Bizkaia.
SANZ, L. J. (2011). «Ricardo Bellsolá y los primeros puentes de hormigón en España». Revista de Obras Públicas: Órgano Profesional de los Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 3524, 25-40.
VV. AA. (1846). Revista Pintoresca de las Provincias Vascongadas. Bilbao: Imprenta y Librería de Adolfo Depont.