Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d’Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d’Olèrdola
Article Sidebar
Main Article Content
A partir d’un estudi de les turres tardorepublicanes com a espais militars documentades arqueològicament sobre el territori de l’actual Catalunya, el treball se centra en dues torres isolades (Puig d’Àlia i Tentellatge 1) i un fortí amb torres que inclou una torre exempta (Olèrdola). Els tres jaciments han estat excavats en els darrers anys amb l’objectiu posat en la identificació morfològica, la modulació i la datació a partir de la caracterització del material arqueològic associat. Estratègicament ubicades, les torres esdevingueren essencials en el control de vies i en l’organització del territori a partir de mitjan segle II a.n.e., amb una cronologia que encara és objecte de debat. En època medieval, varen tenir un paper clau en l’expansió dels comtats catalans, i tornaren a ser estratègiques mil anys més tard i després d’un llarg període d’abandonament. Finalment, es constata com la reutilització de les construccions i l’espoli dels carreus dificulten l’estudi d’aquests elements de presència destacada en el paisatge.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Núria Molist, Jordi Principal, Carles Padrós, 2024
ALMAGRO, M.; OLIVA, M. (1960). «El tesorillo monetal de La Barroca, San Clemente de Amer (Gerona)». Numario Hispánico, 9, 145-169.
AQUILUÉ, X.; MAR, R.; NOLLA, J. M.; RUIZ DE ABRULO, J.; SANMARTÍ GREGO, E. (1984). El Fòrum Romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Monografies Emporitanes, 6. Barcelona: Diputació de Barcelona.
BARBERÀ, J.; NOLLA, J. M.; MATA, E. (1993). La ceràmica grega emporitana. Cuadernos de Arqueología, 6. Barcelona: Edicions Servei del Llibre L’Estaquirot SL.
BOSCH, J. M.; MESTRES, J.; MOLIST, N.; ROS, A.; SENABRE, M. R.; SOCIAS, J. (2003). «Olèrdola i el seu territori en els segles II i I aC». A: PREVOSTI, M.; GUITART, J.; PALET, J. M. (eds.). Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 349-361.
CAMPO, M. (2008). «Les troballes monetàries del sector 01». A: MOLIST, N. (ed.). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d’Olèrdola, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 407-410.
FRIGOLA, J.; PRATDESABA, A. (2012). «El castell de Falgars (Beuda, La Garrotxa). Campanya de consolidació d’estructures». XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Besalú, 2014, 291-295.
GARCÍA VARGAS, E. (2012). «Producciones anfóricas tardorrepublicanas y tempranoaugusteas del valle del Guadalquivir. Formas y ritmos de la romanización en Turdetania a través del artesanado cerámico». A: Cerámicas hispanorromanas II. Cadis: Universidad de Cádiz.
GIBERT REBULL, J. (2005). «La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XVI. Barcelona: IEC, 39-72.
GOROSTIDI, D. (2010). «Ager Tarraconensis 3». Les inscripcions romanes. Tarragona: ICAC.
LLINÀS, J.; MERINO, J. (1991). «La romanització a la Selva: noves dades». Quaderns de la Selva, 4, 17-33.
LLINÀS, J.; SUREDA, M.; SAGRERA, J.; NOLLA, J. M. (1999). «La torre romana de Puig d’Àlia (Amer)». Quaderns de la Selva, 11, 97-108.
LÓPEZ MULLOR, A. (2013). «Las cerámicas de paredes finas del final de la República Romana y el período Augusteo-Tiberiano». A: RIBERA, A. (ed.). Manual de cerámica romana del mundo helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional de Madrid, 149-190.
MAESTRO, E.; DOMÍNGUEZ, A.; PARACUELLOS, P. (2009). «El yacimiento oscense de La Vispesa. La cerámica gris de época ibérica». Salduie, 9, 119-153.
MARTÍ, R. (2005). «Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro». Laietania, 16, 186-198.
MARTÍ, R. (ed.) (2008). Primeres Jornades Científiques OCORDE. Fars de l’islam, antigues alimares d’al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006. Bellaterra: EDAR.
MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007). «Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens». Arqueologia Medieval, 3, 30-43.
MATARÓ, M.; RUEDA, J. M.; TURA, J. (1998). Memòria efectuada a la Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu). Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya [inèdita].
MEMÒRIA (1937). Servei d’Excavacions i Arqueologia de Catalunya. Memòria 1936-1937. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
MIRÓ, J.; PUJOL, J.; GARCÍA, J. (1988). «El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)». Laietania, 4, 7-182.
MOLIST, N. (1996). «Arquitectura domèstica d’època ibèrica a Olèrdola. Estat actual dels coneixements». Miscel·lània Penedesenca, XXIV, 293-330.
MOLIST, N. (2008a) (ed.). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d’Olèrdola, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.
MOLIST, N. (2008b). «Espais i estructures arqueològiques. La fortificació romanorepublicana». A: MOLIST, N. (ed.). La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d’Olèrdola, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya: 227-281.
MOLIST, N. (2014). «La fortificación tardorrepublicana de Olèrdola y el control del acceso norte a Tarraco». A: SALA, F.; MORATALLA, J. (eds.). Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania. Alacant: Diputació d’Alacant/Universitat d’Alacant, 229-248.
MOLIST, N.; OTIÑA, P. (2012). «The republican roman and medieval Quarry of Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Barcelona)». A: GUTIÉRREZ GARCÍA, M.; LAPUENTE, P.; RODÀ, I. (ed.). Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedings of the IX Association for the Study of Marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009). Documenta, 25. Tarragona: ICAC, 688-695.
MOREL, J.-P. (1981). Céramique campanienne. Les formes. Roma: École Française de Rome.
MORET, P.; PRADOS, F.; GARCÍA JIMÉNEZ, I.; MUÑOZ, Á. (2014). «El oppidum de Bailo / Silla del Papa y el estrecho de Gibraltar en tiempos de Sertorio». A: SALA, F.; MORATALLA, J. (ed.). Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión desde la Contestania. Alacant: Diputació d’Alacant/Universitat d’Alacant, 141‑153.
OLIVA, M. (1965). «Recintos fortificados de tipo ciclópeo en tierras gerundenses». A: Arquitectura megalítica y ciclópea catalano-balear. Barcelona: CSIC, 89-94.
PADRÓS, C. (2016). «Resultats preliminars de la primera campanya d’excavació a la Torre de Puig d’Àlia (Amer, la Selva)». A: FRIGOLA, J. (ed.). Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Banyoles 2016). Banyoles: Museu de Banyoles, 199-203.
PADRÓS, C. (2020). «Guerra y conflicto en la Hispania Citerior: el impacto de la conquista romana en la península Ibérica (ss. II-I aC)». Empúries, 58, 7-26.
PADRÓS, C.; AMAT, A. (2018). «La torre romana de Puig d’Àlia i les seves fases prèvies: resultats de les campanyes 2016-2017 (Amer, la Selva)». A: LLINÀS, J. (eds.). Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Caldes de Malavella 2018). Girona: Generalitat de Catalunya, 189-195.
PADRÓS, C.; AMAT, A. (en premsa). «Les torres baix-republicanes del nord-est peninsular; el cas de Puig d’Àlia (Amer, la Selva)». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 63.
PALLARÈS, M. (1921). Olèrdula, Memòria de les excavacions, Institut d’Estudis Catalans. Manuscrit amb plantes i seccions. Arxiu Museu d’Arqueologia de Catalunya.
PALMADA, G. (2003). «La fortificació republicana d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, Alt Penedès)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 13, 257-287.
PASSELAC, M. (1993). «Céramique à vernis rouge pompéien». Lattara, 6, 545-547.
PÉREZ GARCÍA, V. L. (2011). Fortificacions i espai urbà en època romana al conventus Tarraconensis. Els sistemes defensius fortificats del conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Tesis doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
PRINCIPAL, J.; RIBERA, A. (2013). «El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro». A: RIBERA, A. (ed.). Manual de cerámica romana del mundo helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional de Madrid, 42-146.
RAMÓN TORRES, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Instrumenta, 2. Barcelona.
RUEDA, J. M. (1999). Memòria de les intervencions arqueològiques a Torre de la Mora. Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya [inèdita].
SÁNCHEZ, E. (2008). «Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès». A: MARTÍ, R. (ed.). Primeres Jornades Científiques OCORDE. Fars de l’islam, antigues alimares d’al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006. Bellaterra: EDAR, 125-137.
TARRADELL, M. (1978). «Un fortí romà a Tentellatge». A: II Col·loqui Internacional d’Arqueologia (Puigcerdà, 1976). Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 245‑250.
TARRADELL, M. (1982). «Tentellatge, Navès». A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 363‑364.
TORRAS, C. A. (1917). «Tentellatge». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 273. Barcelona, 229‑232.
TURA, J. (1991). «Castell de Falgars, una torre romana a la Garrotxa». Cypsela, 9, 111-119.
TURA, J.; MATEU, J. (2008). «Torre de la Mora o del Far (Sant Feliu de Buixalleu, la Selva). Una ocupació alt-medieval al Montseny». A: MARTÍ, R. (ed.). Primeres Jornades Científiques OCORDE. Fars de l’Islam, antigues alimares d’al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006. Bellaterra: EDAR, 139-154.
VILÀ I BOTA, M. del V. (1982). «El poblament de la comarca de la Selva en època ibèrica. Sistemes defensius». Ausa, 10, 102-104, 231-238.
VIVAR, G. (2005). La cerámica Campaniense A. A: ROCA ROUMENS, M.; FERNÁNDEZ GARCÍA, M. I. (coords.). Introducción al estudio de la cerámica romana, una breve guía de referencia. Jaén: Asociación Cultural CVDAS, 23-45.