Roman commercial networks in the eastern Pyrenees in the Late Republic and Early Empire a cost analysis of the transport of imports and exports

Article Sidebar

pdf (English)

Main Article Content

Alan Ward Koeck

A computer model of the transport network in the eastern Pyrenees is drawn up, in association with a mathematical model of cost and speed of various means of transport and types of via. Results of these models include optimum routes for imports and exports to this region, and a breakdown of costs and transport times in each direction. The role of the port of Ruscino is noted in making Cerdanya and Iulia Lybica accessible from the sea, due to the higher cost of road transport in comparison to sea and river. So is the economic feasibility of the transport of merchandise such as imports of wine and exports of pernae ceretanae in relation with other regions of the Roman world, or quarried stone and salt between the region and neighboring regions in the central Pyrenees. The topic of a mountain range as a barrier to commercial activities is thus questioned.

Paraules clau
Pyrenees, Commerce, Network, Roman empire

Article Details

Com citar
Ward Koeck, Alan. “Roman commercial networks in the eastern Pyrenees in the Late Republic and Early Empire: a cost analysis of the transport of imports and exports”. Treballs d’Arqueologia, no. 24, pp. 211-43, doi:10.5565/rev/tda.110.
Referències
CAMPILLO, J.; BORRÀS, H. (1996). «Noves dades sobre Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya) a partir de la revisió dels materials». Cypsela, 11, 99-103.

CAMPILLO, J.; MERCADAL, O. (1997). «El paper de la Cerdanya en les relacions transpirinenques en època antiga». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 37, 875-895.

CANTURRI, P.; LLOVERA, X.; ROCA, AM.; GUILLAMET, J. (1985). «Des outils de pierre aux monnaies romaines. Méconnu: le domaine archéologique d’Andorre». Histoire et Archéologie, 96, 65-68.

CAPELLI, C.; CONTINO, A.; DJAOUI, D.; RIZZO, G. (2017). «Anfore neo-puniche del I secolo d.C. di Arles, Ostia e Roma: classificazione tipo-petrografica, origine e diffusione». The Journal of Fasti Online, 391, 1-43.

CARRERAS, C. (1994). Una reconstrucción del comercio en cerámicas: la red de transportes en Britannia. Cuadernos de Arqueología, 7. Ampurias: Edicions Servei del Llibre l’Estaquirot.

CARRERAS, C.; SOTO, P. (2010). Historia de la movilidad en la Península Ibérica: Redes de transporte en SIG. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya.

CARRERAS, C.; GUÀRDIA, J.; GUITART, J.; OLESTI, O. (2014). «Prospecció geofísica i sondejos al fòrum de Iulia Lybica». In: XII Jornades d’arqueologia de les Comarques de Girona. Besalú: Universitat de Girona. Besalú, 253-260.

DICKS, T.R.B. (1972). «Network analysis and historical geography». Area, 4, 4-9.

DIJKSTRA, E. W. (1959). «A note on two problems in connection with graphs». Numerische Mathematik, 1, 269-271.

ESMOND-CLEARY, S. (2008). Rome in the Pyrenees. Lugdunum and the Convenae, from the First Century B.C. to the Seventh Century A.D. New York: Routledge Monographs in Classical Studies, New York.

FONTE, J.; PARCERO-OUBIÑA, C.; COSTA-GARCÍA, J-M. (2017). «A GIS-based analysis of the of the rationale behind Roman roads. The case of the so-caled Via XVII (NW Iberian Peninsula)». Mediterranean Archeology and Archaeometry, 17 (3), 163-189.

GASCÓN, C. (2013). «Estudi documental de l’activitat metal·lúrgica a la vall de Vansa». In: PALET, J.M. (ed.). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Cemeres (Josa i Tixén, Alt Urgell). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 7035, 30-39.

GASSIOT, E.; CLEMENTE, I. (2018). «Unes muntanyes amb gent, ramats i camps: els Pirineus catalans al neolític». In: REMOLINS, G.; GIBAJA, J. (eds.). Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

GRIFFITHS, D. (2013). Augustus and the Roman provinces of Iberia, doctoral dissertation. Liverpool: University of Liverpool.

GUÀRDIA, J.; CARRERAS, C.; DE SOTO, P. (2017). «Circuits comercials a Iulia Lybica (Llívia): visions a partir de les ceràmiques i els marbres». Revista d’arqueologia de Ponent, 27, 147-168. https://doi.org/10.21001/rap.2017.27.6

GUÀRDIA, J.; CARRERAS, C.; GUITART, J.; OLESTI, O. (2017). El Fòrum de Iulia Lybica i la capacitat ceretana en època altmedieval: novetats arqueològiques. Treballs d’Arqueologia, 21, 181-204. https://doi.org/10.5565/rev/tda.62

GUÀRDIA, J. (2018). El fòrum romà de Iulia Lybica i l’arqueologia urbana de Llívia (Cerdanya). Doctoral dissertation. Universitat Autònoma de Barcelona.

HERZOG, I. (2013). «The Potential and Limits of Optimal Path Analysis». In: BEVAN, A.; LAKE, M. (eds.). Computational Approaches to Archaeological Spaces. Walnut Creek: Left Coast Press: 179-211.

LANZ, J. (2017). Dinámicas de enfrentamiento, colaboración y resolución de conflictos en el entorno circumpirenaico occidental (II aC – VII dC). Doctoral dissertation. Bilbao: Universidad del País Vasco.

MARLIER, S. (2014). «Arles-Rhône 3, un Chaland Gallo Romain du Ier Siècle après Jesus-Christ». Archaeonautica, 18/2014, 330-337. Parid: CNRS editions. https://doi.org/10.1111/1095-9270.12167

MARTINEZ, P.; VIDAL, A.; FORTO, A.; TURU, V. (2016). «Els punxons de Juberri. En Comunitats agrícoles al Pirineu: l’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del Vè mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra)». Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra, 6, 193-200.

MORERA, J.; MERCADAL, O.; OLESTI, O.; CRESPO, C. (2010). «El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberorromana i altmedieval». Tribuna d’arqueologia 2009-2010, 295- 329.

MORERA, J. (2017). Territori i poblament de Cerdanya a l’antiguitat. La iberització i la romanització de la vall cerdana. Doctoral dissertation. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

MUÑOZ, A. (2018). Anàlisi de rutes de mínim cost (LCP) aplicada al cas de l’avanç del contingent cartaginès d’Anníbal Barca durant l’etapa catalana-Pirenaica. Treball de final de grau (Arqueologia). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

OLESTI, O. (2017). «Augusto y el control de los territorios pirenaicos». Gerión, 35, 163-190. https://doi.org/10.5209/GERI.56143

OLESTI, O.; MERCADAL, O. (2017). «L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)». Treballs d’arqueologia, 21, 9-47. https://doi.org/10.5565/rev/tda.69

ORENGO, H.A.; PALET, J.M.; EJARQUES, A.; MIRAS, Y.; RIERA, S. (2013). «Pitch production during the Roman period: an intensive mountain industry for a globalised economy?». Antiquity, 87 (337), 802-814.

PALET, J.M.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; RIERA, S.; EUBA, I.; ORENGO, H. (2006). «Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí – Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs». Tribuna d’Arqueologia, 2006, 229-253.

PALET, J.M.; MOLSOSA, A.G.; ROMEU, H.A.; ALAMINO, T.P. (2017). «Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC». Treballs d’Arqueologia, 21, 77-97. https://doi.org/10.5565/rev/tda.59

PEÑA-CHOCARRO, L.; ZAPATA, L. (2005). «Trade and new plant foods in the western Atlantic coast: the Roman port of Irun (Basque Country)». In: URTEAGA, M.; NOAIN, M.J. (eds.). Mare Exterior. El Occidente Atlántico en época Romana. Roma: Escuela Española de Historia y Arqueologia en Roma-CSIC, 169-178.

POLYBIUS, Histories. Specially: Liber III, epigraph 35 and ff.

PRANTL, M. (2011). «Diocletian’s Edict on Maximum Prices of 301 AD: a fragment found in Aigeira». Historia scriber, 3, 359-397.

RÉBÉ, I.; RODÀ DE LLANZA, I.; PENSABENE, P. (2009). «The marmara from the forum of Ruscino». In: GUTIERREZ GARCÍA, A.; LAPUENTE, P.; RODÀ DE LLANZA, I. (eds.). Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedings of the IX ASMOSIA Conference, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 113-116.

SCHEIDEL, W. (2015). «ORBIS: the Standford geospatial network model of the Roman World». Princeton/Stanford Working Papers in Classics. Standford: Standford University, 1-12. https://doi.org/10.13140/rg.2.1.2456.9768

SOTO, P. (2011). «SIG y Network Analysis en el estudio de las redes de comunicación de la Cataluña romana». Anejos de AEspA, 59, 651-664.

SOTO, P.; CARRERAS, C. (2006). «Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts». Revista d’arqueologia de Ponent, 16, 177-191.