Patrons decoratius i cicles estilístics de la ceràmica prehistòrica del nord-oest ibèric

Main Article Content

María Pilar Prieto Martínez

Partint d'una metodologia definida àmpliament en diverses publicacions prèvies, se sintetitza una proposta per caracteritzar la decoració d'una mena de suport concret, la ceràmica, entrant en la problemàtica de les decoracions geomètriques representades en vasos prehistòrics. S'utilitzarà un exemple concret per il·lustrar aquesta metodologia, prenent Galícia com a regió de partida per a aquest estudi. Ens centrarem sobretot en la fase inicial de la caracterització, que consisteix a delimitar els trets decoratius que s'han de descriure per poder definir un patró decoratiu. Els exemples seleccionats per posar en pràctica aquest procediment cobreixen un rang temporal de sis fases, des del Neolític Antic fins al Bronze Final. L'objectiu d'aquest treball és fer una síntesi dels canvis en els patrons decoratius aplicant una metodologia sistemàtica que enfonsa les arrels en el concepte de chaîne opératoire i s'inspira en els plantejaments de les escoles de l'antropologia estructural francesa i de l'arqueologia contextual. Es conclou amb la definició de quatre cicles estilístics o ruptures formals que només coincideixen parcialment amb els tres patrons de racionalitat definits per a la regió. Es valora de gran utilitat la ceràmica com a element que permet fer una comparació diacrònica completa, i la necessitat d'establir altres recerques en paral·lel per poder definir adequadament la materialització de cada formació sociocultural.

Article Details

Com citar
Prieto Martínez, María Pilar. “Patrons decoratius i cicles estilístics de la ceràmica prehistòrica del nord-oest ibèric”. Treballs d’Arqueologia, no. 23, pp. 63-86, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/372535.
Referències

Abad Gallego, X. C. (2000). «Actuaciones arqueológicas en la necrópolis tumular de Cotogrande (Cabral-Vigo). Campañas 1989-1992». Brigantium, 12, 75-84.

Alday Ruiz, A. (ed.) (2009). Reflejos del neolítico ibérico. La cerámica boquique: caracteres, cronología y contexto. Milán: Edar Arqueología y Patrimonio.

Audouze, F.; Karlin, C. (2017). «La chaîne opératoire a 70 ans: qu’en ont fait les préhistoriens français». Journal of Lithic Studies, 4 (2), 5-73. https://doi.org/10.2218/jls.v4i2.2539

Cano Pan, J. A. (2012). Punta de Muros: un poblado fortificado de finales de la Edad del Bronce. 3 vols. La Coruña: Arqueoloxía do Noroeste.

Conkey, M. W.; Hastorf, C. A. (eds.) (1990). The uses of style in Archaeology. Cambridge: Cambridge University Press.

Clastres, P. (1981). Investigaciones en antropología política. Barcelona: Gedisa.

David, N.; Sterner, J.; Gavua, K. (1988). «Why pots are decorated». Current Anthropology, 29 (3), 365-389. https://doi.org/10.1086/203649

Dumont, L. (1989). La civilización india y nosotros. Madrid: Alianza Universidad.

Fábregas Valcarce, R.; Carvalho, A. F.; Lombera-Hermida, A.; Cubas, M.; Lucquin, A.; Craig, O. E.; Rodríguez-Álvarez, X. P. (2019). «Vaso con decoración cardial de Cova Eirós (Triacastela, Lugo)». Trabajos de Prehistoria, 76 (1), 147-160. https://doi.org/10.3989/tp.2019.12231

Godelier, M. (1990). Lo ideal y lo material. Madrid: Taurus.

Irujo, D. J.; Prieto Martínez, M. P. (2005). «Aplicaciones del 3D en cerámica prehistórica de contextos arqueológicos gallegos: Un estudio sobre percepción visual». ArqueoWeb, 7 (2). www.ucm.es/info/arqueoweb/index.htm

Jorge, S. O. (1986). Povoados da Pré-história Recente (III.º – inícios do II.º Milénios AC) da Região de Chaves – V.ª P.ª de Aguiar. Oporto: Instituto de Arqueologia da Faculdade de Letras da Universidade do Porto.

Kristiansen, K. (2001). Europa antes de la Historia. Los fundamentos prehistóricos de la Europa de la Edad del Bronce y la primera Edad del Hierro. Barcelona: Ediciones Península.

Lemonnier, P. (1993). «Introduction». En: Lemonnier, P. (ed.). Technological Choices. Transformation in material cultures since the Neolithic, 1-35: Londres: Routledge.

Lemonnier, P. (1986). «The study of material culture today: toward and anthropology of technical systems». Journal of Anthropological Archaeology, 5, 147-86. https://doi.org/10.1016/0278-4165(86)90012-7

Lévi-Strauss, C. (1987). Antropología estructural. Barcelona: Paidós Studio Básica.

López-Romero, E.; Güimil-Fariña, A.; Mañana-Borrazás, P.; Otero Vilariño, C.; Prieto Martínez, M. P.; Rey García, J. M.; Vilaseco Vázquez, X. I. (2015). «Ocupación humana y monumentalidad durante la Prehistoria Reciente en el islote de Guidoiro Areoso (Ría de Arousa, Pontevedra). Investigaciones en el marco de las dinámicas litorales atlánticas actuales». Trabajos de Prehistoria, 72 (2), 353-371.

https://doi.org/10.3989/tp.2015.12159

Nonat, L.; Vázquez Liz, P.; Prieto Martínez, M. P. (2015). El vaso de largo bordo horizontal: un trazador cultural del noroeste de la península Ibérica en el ii milenio BC. British Archaeological Reports International Series 2699. Oxford: Archaeopress.

Nonat, L.; Vázquez Liz, P.; Prieto Martínez, M. P. (2016). «From the regional to the extra-regional: Wide Horizontal Rim vessels and stamping in the second half of the second millennium BC in the NW Iberian Peninsula». En: Coimbra, F.; Delfino, D.; Sîrbu, V.; Schuster, C. (eds.). Later Prehistory to the Bronze Age, 9/Sessions A3c and A16a, 127-143. Oxford: Archaeopress Archaeology.

Prieto Martínez, M. P. (1999). «Caracterización del estilo cerámico de la Edad del Bronce en Galicia: Cerámica campaniforme y cerámica no decorada». Complutum,10, 71-90.

Prieto Martínez, M. P. (2008). «Proposta metodològica per a l’estudi de la ceràmica prehistòrica». Cota Zero, 23, 87-99.

Prieto Martínez, M. P. (2009). «From Galicia to the Iberian Peninsula: Neolithic ceramics and traditions». En: Dragos, G. (ed.). Early farmers, Late Foragers and Ceramic traditions. On the beginning of pottery in Europe, 116-149. Cambridge: Cambridge Scholars Press.

Prieto Martínez, M. P. (2010a). «La cerámica de O Regueiriño (Moaña, Pontevedra). Nueva luz sobre el neolítico en Galicia». Gallaecia, 29, 63-82.

Prieto Martínez, M. P. (2010b). «Transformaciones en la alfarería antigua. Desde el Neolítico hasta la Alta Edad Media». En: Prieto Martínez, M. P.; Criado Boado, F. (coords). Reconstruyendo la historia de la comarca del Ulla-Deza (Galicia, España). Escenarios arqueológicos del pasado. TAPA 41, 121-127. Madrid.

Prieto Martínez, M. P. (2012). «Perceiving changes in the third millennium cal. BC in Europe through pottery: Galicia, Brittany and Denmark as an example». En: Prescott, C.; Glørstad, H. (eds.). Becoming European. Transformation of third millennium Northern and Western Europe, 30-47. Oxford: Oxbow Books.

Prieto Martínez, M. P. (2013). «Deer, Goats, Suns, Faces and Geometric Designs: Symbols of Power in Prehistoric Pottery from Atlantic Europe». En: Bergerbrant, S.; Sabatini, S. (coords.). Counterpoint: Essays in Archaeology and Heritage Studies in Honour of Professor Kristian Kristiansen, 225-233. Oxford: Archaeopress, BAR IS 2508.

Prieto Martínez, M. P. (2019). «El significado social, simbólico e identitario de la tecnología cerámica. El ejemplo del campaniforme». En: Delibes, G.; Guerra, E. (eds.). ¡Un brindis por el príncipe! El vaso campaniforme en el interior de la Península Ibérica (2500-2000 a. C.), 1, 365-387. Madrid: Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid.

Prieto Martínez, M. P.; Cobas Fernández, I.; Criado Boado, F. (2003). «Patterns of spatial regularity in Late Prehistoric material culture styles of NW Iberian Peninsula». En: Gibson, A. (ed.). Prehistoric Pottery: People, pattern and purpose, 147-188. Oxford: BAR IS 1156.

Prieto Martínez, M. P.; Santos Estébez, M. (2009). «Propuesta metodológica para el análisis de los códigos decorativos: Comparando piedras y cerámicas». Estudios Atacameños, 37, 123-138.

Prieto Martínez, M. P.; Vázquez Collazo, S. (2011). «Campaniformes singulares, ¿imitación u ocultación (diferenciación) de la identidad?». En: Prieto Martínez, M. P.; Salanova, L. (coords.). Las Comunidades Campaniformes en Galicia. Cambios sociales en el III y II milenios BC en el NW de la Península Ibérica, 267-274. Pontevedra: Diputación de Pontevedra.

Prieto Martínez, M. P.; Salanova, L. (coords.). (2011a). Las Comunidades Campaniformes en Galicia. Cambios sociales en el III y II milenios BC en el NW de la Península Ibérica. Pontevedra: Diputación de Pontevedra

Prieto Martínez, M. P.; Salanova, L. (2011b). «Revisitando los vasos campaniformes de Veiga de Vilavella 242 y Tecedeiras». En: Prieto Martínez, M. P.; Salanova, L. (eds.). Las Comunidades Campaniformes en Galicia. Cambios sociales en el III y II milenios BC en el NW de la Península Ibérica, 105-109. Pontevedra: Diputación de Pontevedra.

Prieto Martínez, M. P.; Lantes Suárez, O. (2017). «Mobility in late Prehistory in Galicia: a preliminary interpretation from pottery». En: Besse, M.; Guilaine. J. (eds.). Materials, productions, exchange network and their impact on the societies of neolithic Europe, 13/Session A25a, 51-67. Oxford: Archaeopress Archaeology.

Prieto Martínez, M. P.; Vázquez Liz, P.; Caramés Moreira, V. (2018). «El vaso carenado de Bexo (Dodro, A Coruña)». Cuadernos de Estudios Gallegos, 65-131, 13-35. https://doi.org/10.3989/ceg.2018.131.01

Rock, I. (1985). La percepción. Barcelona: Editorial Labor.

Rodríguez Casal, A. A. (1989). La necrópolis megalítica de Parxubeira (San Fins de Eirón, Galicia), campañas arqueológicas de 1977 a 1984. La Coruña: Museo Arqueolóxico e Histórico Provincial.

Saussure, F. (1975). Curso de lingüística general (1ª edición en francés, 1945). Buenos Aires: Editorial Losada.

Shepard, A. O. (1956). Ceramics for the archaeologist. Washington: Carnegie Institution of Washington.

Vázquez Liz, P.; Prieto Martínez, M. P.; Núñez Jato, J. F. (2015). «El pasado olvidado: El sitio del ii y i milenio BC de Pena Fita (Adai, Lugo) en el contexto de las ‘lonhouses’ del NW peninsular». Gallaecia, 34, 9-56.