Entre traces, gestos i productors l'anàlisi traceològica com a mètode d'aproximació a les tècniques de modelatge en les produccions ceràmiques prehistòriques
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article té com a objectiu apropar-se a les tècniques de modelatge a mà i a les formes de fer en les produccions ceràmiques prehistòriques a partir de la lectura de les traces de fabricació. El mètode d'anàlisi es basa en el reconeixement i el registre de les traces amb la intenció d'inferir tot un conjunt de categories vinculades al modelatge dels productes ceràmics. Per això, en aquest treball es recullen les principals aportacions fetes en treballs previs sobre aquesta línia de recerca i s'integren en el procediment d'anàlisi les variables procedents de dues metodologies que han estat desenvolupades sobre la base de treballs de camp etnoarqueològics (Livingstone Smith, 2001; García i Calvo, 2013). A més, l'aplicació d'aquest mètode s'ha reforçat a partir de l'anàlisi d'un cas d'estudi i presentant un protocol de tractament de dades amb la finalitat d'avaluar la variabilitat tècnica en els contextos arqueològics.
Article Details
Balfet, H.; Fauvet, M. F.; Monzon, S. (1989). Lexique et typologie des poteries. París: Presses du CNRS.
Bate, L. F. (1977). Arqueología y materialismo histórico. México: Ediciones de Cultura Popular.
Berg, I. (2008). «Looking through pots: recent advances in ceramics X-radiography». Journal of Archaeological Science, 35 (5), 1177-1188. https://doi.org/10.1016/j.jas.2007.08.006 .
Bernabeu, J.; Molina, L.; Guitart, I.; García-Borja, P. (2009). «La cerámica prehistórica. Metodología de análisis e inventario de materiales». En: Bernabeu J., Molina, L. (eds.). La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante). Alicante: MARQ, Diputació d’Alacant.
Calvo Trias, M.; García Rosselló, J. (2014). «Acción técnica, interacción social y práctica cotidiana: propuesta interpretativa de la tecnología». Trabajos de Prehistoria, 71 (1), 7-22. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12121 .
Cámara, J.; Clop, X.; García, J.; Pons, E.; Saña, M. (2018). «Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el Bronze final (1290-920 cal ANE). Primers resultats». Cypsela: Revista de Prehistòria i Protohistòria, 21, 13-34.
Carr, C. (1990). «Advances in Ceramic Radiography and Analysis: Applications and Potentials». Journal of Archaeological Science, 17, 13-34. https://doi.org/10.1016/0305-4403(90)90013-U .
Clop, X. (2007). Materia Prima, Cerámica y Sociedad. La gestión de los recursos minerales para manufacturar cerámicas del 3100 al 1500 cal ANE en el noreste de la Península Ibérica. Oxford: BAR International Series, 1660.
Colomer Solsona, E. (1995). Pràctiques socials de manufactura ceràmica: anàlisis morfomètriques i tecnològiques al sud-est de la Península Ibèrica, 2200-1500 cal ANE. Tesis doctoral. Barcelona: Departament d’Antropologia Social i Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.
Costin, C. L. (1991). «Craft Specialization: Issues in Defining, Documenting and Explaining the Organization of Production». Archaeological Method and Theory, 3, 1-56.
Courty, M. A.; Roux, V. (1995). «Identification of Wheel Throwing on the Basis of Ceramic Surface Fratures and Microfabrics». Journal of Archaeological Science, 22, 17-50. https://doi.org/10.1016/S0305-4403(95)80161-8 .
Dedet, B.; Py, M. (1975). Classification de la céramique non tournée protohistorique du Languedoc méditerranéen. París: Revue Archéologique de Narbonnaise, Supplément 4.
Dooselaere, B. van (2005). «Perception stylistique et technologique céramique: reconstitution et interprétation des techniques de façonnage des poteries archéologiques de Koumbi Saleh (Mauritanie, ix-xv siècles)». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation. Oxford: BAR International Series 1349, 179-200.
García Rosselló, J.; Calvo Trias, M. (2013). Making pots: el modelado de la cerámica a mano y su potencial interpretativo. Oxford: BAR International Series 2540.
Gelbert, A. (2003). Traditions céramiques et emprunts techniques dans la vallée du fleuve Sénégal. París: La Maison des Sciences de l’Homme & Epistèmes.
Gelbert, A. (2005). «Reconaissance des techniques et des méthodes de façonnage par l’analyse des macrotraces: étude ethnoarchéologique dans la vallée du Sénégal». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation. Oxford: BAR International Series 1349, 67-78.
Giboa, A.; Karasik, A.; Sharon, I.; Smilansky, U. (2004). «Towards computerized typology and classification of ceramics». Journal of Archaeological Science, 31, 681-694. https://doi.org/10.1016/j.jas.2003.10.013 .
Gomart, L. (2014). Traditions Techniques & Production. Céramique au Néolithique Ancien. Étude de huit sites rubanés du nord-est de la France et de Belgique. Leiden: Sidestone Press.
Gomart, L.; Weiner, A.; Gabriele, M.; Durrenmath, G.; Sorin, S.; Angeli, L.; Colombo, M.; Fabbri, C.; Maggi, R.; Panelli, C.; Pisani, D.; Radi, G.; Tozzi, C.; Binder, D. (2017). «Spiralled patchwork in pottery manufacture and the introduction of farming to Southern Europe». Antiquity, 91 (360), 1501-1514. https://doi.org/10.15184/aqy.2017.187 .
Gosselain, O. (2000). «Materializing identities: an African perspective». Journal of Archaeological Method and Theory, 7, 187-218. https://doi.org/10.1023/A:1026558503986 .
— (2002). Poteries du Cameroun meridional. Styles techniques et rappots à l’identité. París: CNRS Éditions.
Huysecom, E. (1994). «Identification technique des céramiques africaines». En: Binder, D.; Courtin, J. (eds.) Terre cuite et société: la céramique, document technique, économique, 31-44. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.
Kahl, W.; Ramminger, B. (2012). «Non-destructive fabric analysis of prehistoric pottery using high resolution X-ray microtomography: a pilot study on the late Mesolithic and Neolithic site Hamburg-Boberg». Journal of Archaeological Science, 39, 2206-2219. https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.02.029 .
Lara, C. (2016). Aportes del enfoque tecnológico a la Arqueología Precolombina: pasado y presente de la alfarería en el valle del río Cuyes y su región (Andes sur-orientales del Ecuador). París: Monographs in American Archaeology, 47.
Livingstone Smith, A. (2001). Chaîne Opératoire de la Poterie. Références ethnographiques, analyses et reconstitution. Tesis doctoral. Bruselas: Université libre de Bruxelles.
Livingstone Smith, A. (2016). «Pottery and Politics: Making Sense of Pottery Traditions in Central Africa». Cambridge Archaeological Journal, 26 (3), 471-491. https://doi.org/10.1017/S0959774316000317 .
Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). (2005). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation. Oxford: BAR International Series 1349.
Livingstone Smith, A.; Visseyrias, A. (2010). «Shaping Kabambian Pottery: Identification and Definition of Technical Features». The Open Anthropology Journal, 3. 124-141. https://doi.org/10.2174/1874912701003010124 .
Manem, S. (2008). Les fondements technologiques de la Culture des Duffaits (Âge du Bronze Moyen). Tesis doctoral. Nanterre : Université Paris X Nanterre.
Martineau, R. (2000). Poterie, techniques et sociétés. Études analytiques et expérimentales à Chalain et Clairvaux (Jura), entre 3200 et 2900 av. J.-C-. Tesis doctoral. Dijon: Université de Franche-Comté.
Martineau, R. (2005). «Identification of the Beater and Anvil Technique in Neolithic Context: Experimental Approach». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation. Oxford: BAR International Series 1349: 147-156.
Mayor, A. (2011). Traditions céramiques dans la boucle du Niger: ethnoarchéologie et histoire du peuplement au temps des empires précoloniaux. Fráncfort del Meno: Journal of African Archaeology, Monograph Series 7; Human Population and Paleoenvironment in West Africa, 2.
Neumannová, K.; Petřík, J.; Vostrovská, I.; Dvořak, J.; Zikmund, T.; Kaiser, J. (2017). «Variability in coiling technique in LBK pottery inferred by experiments and pore structure micro-tomography analysis». Archeologické rozhledy, 69, 172-186.
Pétrequin, A. M.; Pétrequin, P. (1999). «La poterie en Nouvelle-Guinée: savoir-faire et transmission des techniques». Journal de la Société des Océanistes, 108 (1), 71-101. https://doi.org/10.3406/jso.1999.2080 .
Picazo, J. (1993). La Edad del Bronce en el Sur del Sistema Ibérico Turolense, I: Los Materiales Cerámicos, 11-20. Teruel: Monografías del S.A.E.T.
Pierret, A. (1994). «Identification des techniques de façonnage: intérêt des données expérimentales pour l’analyse des microstructures». En: Binder, D.; Courtin, J. (eds.). Terre cuite et société: la céramique, document technique, économique, 108 (1), 75-91. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.
Pierret, A. (1995). Analyse technologique des céramiques archéologiques: développements méthodologiques pour l’identification des techniques de façonnage, un exemple d’application: le matériel du village des Arènes de Levroux (Indre). Tesis doctoral. París: Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne.
Rice, P. (1987). Pottery analysis: a sourcebook. Chicago y Londres: University of Chicago Press.
Rice, P. (1989). «Ceramic Diversity, Production and Use». En: Leonard, R. D.; Jones; G. T. (eds.). Quantifying Diversity in Archaeology, 109-117. Cambridge: Cambridge University Press.
Roux, V. (2011). «Anthropological interpretation of ceramic assemblages: foundations and implementations of technological analysis». En: Scarella, S. (ed.). Archaeological Ceramics: A Review of Current Research. Oxford: BAR International Series 2193, 80-88.
Roux, V. en col. con Courty, M. A. (2016). Des ceràmiques et des hommes. Décoder les assemblages archéologiques. Nanterre: Presses Universitaires de Paris Nanterre.
Roux, V.; Courty, M. A. (1998). «Identification of Wheel-fashioning Methods: Technological Analysis of 4th – 3rd Millennium BC Oriental Ceramics». Journal of Archaeological Science, 25, 747-763. https://doi.org/10.1006/jasc.1997.0219 .
Rye, O. S. (1981). Pottery Technology: Principles and Reconstruction. Washington DC: Taraxacum, Manuals of Archaeology, 4.
Sanger, M.; Thostenson, J.; Hill, M.; Cain, H. (2012). «Fibrous twists and turns: early ceramic technology revealed through computed tomography». Applied Physics A, 111, 829-839.
Shepard, A. O. (1980). Ceramics for the Archaeologist. Washington DC: Carnegie Institution.
Skibo, J. M. (2012). Understanding Pottery Function. Nueva York: Springer, Manuals in Archaeological Method, Theory and Technique. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-4199-1 .
Terradas, X. (2001). La gestión de los recursos minerales en las sociedades cazadoras-recolectoras. Madrid: CSIC.
Thér, R. (2015). «Identification of pottery-forming techniques using quantitative analysis of the orientation of inclusions and voids in thin sections». Archaeometry, 58 (2), 222-238. https://doi.org/10.1111/arcm.12166 .
Visseyrias, A. (2010). «Éléments de puzzle ou de cadavre exquis?». Les nouvelles de l’archéologie. Approches de la chaîne opératoire de la céramique, 119, 42-46. https://doi.org/10.4000/nda.969 .