Atapuerca i el Museu de l’Evolució Humana. Història d’un model de difusió del patrimoni

El projecte d’investigació als jaciments pleistocens de la serra d’Atapuerca s’inicià el 1978 per part d’Emiliano Aguirre. A partir de la dècada de 1990, la Junta de Castella i Lleó (JCyL) desenvolupà un programa d’infraestructures per protegir jaciments i adequar-los a les visites. Paral·lelament, l’equip d’investigació d’Atapuerca començà una estratègia divulgativa per donar a conèixer a la societat els resultats derivats de la investigació en aquests jaciments. Amb aquestes dues accions, Atapuerca ha aconseguit posicionar-se com un referent a nivell internacional, de manera que ha arribat a ser un dels pioners a combinar la divulgació científica amb el turisme cultural. Dintre de les infraestructures realitzades per la JcyL, destaca el Museu de l’Evolució Humana (MEH) de Burgos. Inaugurat l’any 2010, sorgeix com un centre museístic pluridisciplinari en què la divulgació i la didàctica d’aquests jaciments és un objectiu prioritari, tot i que no l’únic, ja que, com a capçalera del Sistema Atapuerca, Cultura de l’Evolució, ofereix finalitats culturals, socials i econòmiques en un espai cultural en base a dos eixos patrimonials excepcionals: el MEH, espai cultural y divulgatiu sobre l’origen i l’evolució de la nostra espècie, i la serra d’Atapuerca, territori científic únic pels extraordinaris descobriments arqueològics i paleontològics.