L’industrie lithique du Moustérien final de la Grotte du Noisetier (Fréchet-Aure, Hautes-Pyrénées) dans le contexte des Pyrénées centrales françaises

El jaciment musterià de la «Grotte du Noisetier» presenta una indústria lítica realitzada majoritàriament amb materials locals considerats mediocres (quarsites, lidites, etc.), extrets dels còdols de les formacions al·luvials o de les immediacions del riu Neste situat, avui en dia, a uns 145 m per sota de l’assentament. De forma menys freqüent trobem sílex exogen; el seu origen exacte està encara per determinar però les fonts més pròximes es troben a uns 30 km en línia recta (una distància real de 50 km, seguint el camí de la vall). La producció està orientada, essencialment, a l’extracció d’ascles seguint principalment 2 mètodes de talla: el discoide i el Levallois. L’aplicació d’aquest últim sobre les quarsites, tenint en compte les limitacions mecàniques del material, mereix ser considerada. L’utillatge sobre ascla és poc abundant i està escassament caracteritzat; es limita essencialment a raspadors, puntes musterianes i denticulats. Així mateix, convé mencionar la presència d’un bifaç i d’un hachereau que permeten entreveure una relació entre la indústria de la «Grotte de Noisetier» i la «facies vasconiense», terme definit per F. Bordes en els anys cinquanta, a partir de les indústries de l’extrem occidental dels Pirineus i de les muntanyes cantàbriques.