Aplicació de l'anàlisi de camins de mínim cost (LCP) pel cas del pas de l'exèrcit d'Anníbal Barca durant l'etapa catalana-Pirenaica

Main Article Content

Aina Muñoz Fernández

Els Pirineus van ser la primera barrera orogràfica que Anníbal Barca i el seu contingent militar van haver de superar. Tot i haver-hi més d'un centenar d'investigacions sobre la ruta del general púnic de Cartago Nova a Roma, el seu pas pel territori català i els Pirineus resulta ser quasi un apèndix d'aquestes recerques. En aquest treball es presenta un estudi de la possible ruta de l'exèrcit púnic, emprant l'anàlisi dels camins de mínim cost amb les eines dels SIG, sent reforçat amb un estudi de les fonts clàssiques i les evidències arqueològiques relacionables.

Paraules clau
Segona Guerra Púnica, Pirineus, LCP, SIG, Anníbal, Militar

Article Details

Com citar
Muñoz Fernández, Aina. “Aplicació de l’anàlisi de camins de mínim cost (LCP) pel cas del pas de l’exèrcit d’Anníbal Barca durant l’etapa catalana-Pirenaica”. Treballs d’Arqueologia, no. 24, pp. 185-09, doi:10.5565/rev/tda.122.
Referències
POLIBI. Història. Llibre II-III, vol. II. Trad. RAMON, A. (1930) Barcelona: Fundació Bernat Metge.

POLIBI. Història. Llibre II-III, vol. II. Trad. BALASCH, M. (1987). Barcelona: Fundació Bernat Metge.

TITUS LIVI. Els orígens de Roma: Ab urbe condita. Llibre 21. Vol. 11. Trad. J. AVILÉS (2007). Barcelona: Fundació Bernat Metge.

ALFARO, C. (1998). «Economía y circulación monetària en la Segunda Guerra Púnica». A: COSTA B.; FERNÁNDEZ, J. (eds.). XIII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica. Eivissa: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 117-127.

ANDERSON, G. (2012). «Least Cost Pathway Analysis in Archaeological Research: Approaches and Utility». A: DEVIN, A.; SURFACE-EVANS, S. (eds.). Least Cost Analysis of Social Landscapes: Archaeological Case Studiesk. Estats Units d’Amèrica: Universitat d’Utah, 239-258.

ASENSIO, D. (2011). «Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III aC). Estado de la cuestión y nuevos enfoques». Mainake, 32 (2), 705-734.

ASENSIO, D.; CELA, X.; FERRER, C. (1996). «Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa)». Pyrenae, 27, 163-191.

BAENA, J.; BLASCO, C. (1997). «Análisis macroespacial apoyado en los S.I.G.: El Horizonte campaniforme en la región de Madrid». A: BAENA, J.; BLASCO, C.; BOSQUED, C.; QUESADA, F. (eds.). Los SIG. y el análisis espacial en Arqueología. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 177-193.

BAENA, J.; BLASCO, C.; QUESADA, F. (1999). Los SIG y el análisis espacial en Arqueología. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.

BAILEY, R.; HOWES, D.; HACKENBERGER, S.; WHERRY, D., (1985). «Geographic information processing in land use modeling and testing in the Columbia River basin». Ponència presentada a: Proceedings of the 50th Annual Meeting of the Society for American Archaeology. Denver.

BARCELÓ, P. (2000). Aníbal de Cartago. Madrid: Alianza Editorial.

BARCELÓ, J.A.; PALLARÈS, M. (1996). «A critique of GIS in Archaeology: From visual seduction to spatial analysis». Archeologia e Calcolatori, 7, 313-326.

BELTRÁN, F. (1984). «El año 218 aC. Problemas en torno al comienzo de la segunda guerra púnica en la Península Ibérica». A: IEC (ed.). Hannibal Pyrenaeum Transgreditur. XXII Centenari del pas d’Anníbal pel Pirineu. 218 aC.-1982 dC. 5è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: IEC, 87-145.

BOLÒS, J. (2009). Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991). Barcelona: Rafael Dalmau.

BOSCH, P. (1965). «El pas del Pirineu per Aníbal». A: Homenatge a Vicenç Vives. Barcelona, 135-141.

BROCH, A. (2004). «De l’existència dels lacetans». Pyrenae, 35 (2), 7-2.

BURILLO, F. (2001-2002). «Propuesta de una territorialidad étnica para el Bajo Aragón: los Ausetanos del Ebro u Ositanos». Kalathos, 20-21, 159-187.

BUSQUETS, F.; FREIXA, M. (1998). «La part occidental de la via de Capsacosta (la Garrotxa / el Ripollès): història d’un camí». A: INSTITUT D’ESTUDIS CERETANS (ed.). XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: Comerç i Vies de Comunicació. Puigcerdà: IEC, 183-190.

BUXÓ, R.; PONS, E.; VARGAS, A. (1998). El graner de l’Empordà. Mas Castellar de Pontós a l’Edat de Ferro. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona.

CABEZAS, G. (2013). «Aproximación a la logística militar del ejército de Aníbal». Historiae, 10, 91-119.

CAMPO, M. (1998). «La moneda griega y su influencia en el contexto indígena». A: ALFARO, C.; ARÉVALO, A.; CAMPO, M.; CHAVES, F.; DOMÍNGUEZ, A.; RIPOLLÈS, P.P. Historia monetària de Hispania Antigua. Madrid: Vico Ed., 116-193.

CARRERAS, C.; DE SOTO, P.; GUARDIA, J. (2017). «Circuits comercials de Iulia Libica (Llívia): visions dins partir de les ceràmiques i els marbres». Revista d’arqueologia de Ponent, 27, 147-168. https://doi.org/10.21001/rap.2017.27.6

CASAS, J. (1984). «Les vies de comunicació romanes al Pirineu Català oriental. Treball presentat a Hannibal Purenaeum Transfreditur». A: IEC (ed.). XXII Centenari del pas d’Anníbal pel Pirineu. 218 aC – 1982 dC. 5è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: IEC, 39-87.

CREAMER, W. (1985). «The upper Klethia Valley: computer generated maps of site location». Ponència presentada a: Proceedings of the 50th Annual Meeting of the Society for American Archaeology. Denver.

DE SOTO, P. (2010). Anàlisi de la xarxa de comunicacions i de transport a la Catalunya romana. Estudis de distribució I mobilitat. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

DILOLI, J. (1997). «La transformación de los modelos indígenes de ocupación del territorio ante la romanización, en el curso inferior del Ebro». A: AJUNTAMENT D’ELX (ed.). XXIII Congreso Nacional de Arqueología, 1. Elx, 441-448.

DODGE, T. (1994). Hannibal. Mechanicsburg. Pensilvània: Stackpole Books, 611-612.

DOMÍNGUEZ, J. (2006). «Estructuras Comerciales romanas en el período pre-anibálico: una lectura crítica interdisciplinar del período medio-republicano». Gerión, 24 (1), 179-194.

DOMÍNGUEZ, A. (2015). «Los Autores y la Segunda Guerra Púnica: una visión sesgada». A: BELLÓN, P. et al. (eds.). La Segunda Guerra Púnica en la península ibèrica. Baecula: arqueologia de una Batalla, Jaén: Publicaciones Universidad de Jaén, 29-48.

FERGUSON, T.A. (1985). «Use of geographic information systems to recognize patterns of prehistoric cultural adaptation». Ponència presentada a: Proceedings of the 50th Annual Meeting of the Society for American Archaeology, Denver.

FERRER, J. (2000). «Gastos de guerra y administración de bienes de dominio público en la gestión púnica en España». A: GONZÁLEZ, A. (ed.). II Congreso Internacional del Mundo Púnico. Cartagena: CPOAT, 439-449.

FIZ, I.; ORENGO, H. (2007). «Simulating Communication Routes in Mediterranean Alluvial Plains». A: POSLUSCHNY, A.; LAMBERS, K.; HERZOG, I. (eds.). Layers of perception. Proceedings of the 35th International Conference on Computer Applications and Quantative Methods in Archaeology. Bonn: Habelt, 316-321.

GILL, S.J.; HOWES, D. (1985). «A geographical information system approach to the use of surface samples in intrasite distributional analysis». Ponència presentada a: Proceedings of UISPP Commission IV Symposium on Data Management and Mathematical Methods in Archaeology. Denver.

GIRALT, F. (2015). «Cartagineses y romanos en la Ilergecia. Testimonios numismáticos». Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 83-101.

GIUNTA, F. (1988). Punica Barcino: la fondazione di Barcellona. Barcelona: Sezione di Studi Storici.

GRANDIO, E. (1989). Cartografía automática en Arqueología. Tesi doctoral inèdita. La Coruña: Universidad de Santiago de Compostela.

HARRIS, T.M. (1985). «GIS design for archaeological site information retrieval and predictive modelling». Ponència presentada a: Professional archaeology in Sussex: the next five years. Seaford, Sussex: Association of Field Archaeologists.

HARRIS, T.M. (1986). «Geographic information system design for archaeological site information retrieval». A: LAFLIN, S. (ed.). Computer Applications in Archaeology. Birmingham: University of Birmingham.

HARRIS, T.M.; DUDLEY, C. (1984). «A computer-based archaeological site information retrieval system for the Brighton area: a preliminary report». Sussex Archaeological Society Newsletter, 42, 366.

KVAMME, K.L. (1985). «Geographic information systems techniques for regional archaeological research». Ponència presentada a: Proceedings of UISPP Commission IV Symposium on Data Management and Mathematical Methods in Archaeology. Denver.

MARTINEZ, J. (1981). «Sobre Aníbal y su paso por los Pirineos». Faventia, 2-3, 223-226.

MARTÍNEZ, S.; SÁEZ, F.; MALALANA, A. (1997). «La aplicación de los SIG como complemento para el estudio de la organización del espacio en la marca media andalusí. El sistema de atalayas en la Cuenca del Jarama (Madrid)». A: BAENA J.; BLASCO, C.; QUESADA, J. (eds.). Los S.I.G. y el análisis espacial en Arqueología. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 273-308.

MATA, C. (1998). «La Segunda Guerra Púnica y su incidencia en los pueblos indígenas de la costa mediterránea peninsular». A: COSTA, B.; FERNÁNDEZ, J. (eds.). XIII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica. Eivissa: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 27-48.

MAUNE, D. (2006). Digital Elevation Model Technologies and Applications: The DEM Users Manual. Bethesda: American Society for Photogrammetry and Remote Sensing.

MOLAS, D. (1993). «Les recerques sobre les societats ausetanes i lacetana. Estat de la qüestió». Laietània, 8, 131-143.

MOREL, P. (1995). «Carthage, Marsaille, Athènes, Alexandrie (Notes sur le commerce de Carthage ave quelques métropoles méditerranéennes». A: HASSINE, N.; GNAKI, M. (eds). III Congrès Internationale des Études Phéniciennes et Puniques, 2. Tunis, 264-281.

NOGUERA, J.; BLE, E.; VALDÉS, P. (2013). «La Segona Guerra Púnica al nord-est d’Iberia: una revisió necessària». Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia, 31-104.

NOGUERA, J.; BLE, E.; LÓPEZ, J.; VALDÉS, P. (2018). «La Ribera d’Ebre: una via de pas de les tropes d’Anníbal Barca durant la segona Guerra Púnica». Miscel·lània del CERE, 28, 263-283.

NGENE, S.; SKIDMORE, A.; VAN GILS, H.; PRINS, H.; TOXOPEUS, A.; DOUGLAS-HAMILTON, I. (2012). «Walk or stride? A question for roaming herds of elephants in Marsabit protected área». A: ARANOVICH, M.; DUFRESNE, O. (ed.). Elephants: Ecology, Behavior and Conservation. Estats Units d’Amèrica: Nova Science Publishers, 172-192.

NUNES, J.; BADIA, A. (en premsa). Sistemes d’informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

PICAZO, M. (1977). La cerámica ática de Ullastret. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de Barcelona.

PICKLES, J. (1999). «Arguments, debates and dialogues: the GIS-social theory debate and the concern for alternatives». A: LONGLEY, P.A.; GOODCHILD, M.F.; MAGUIRE, D.J.; RHIND, D.W. (eds.). Geographical Information Systems. Nova York, 49-60.

PONS, E.; LLORENS, J. M.; TOLEDO, A. (1989). «Le hameau fortifié du Puig Castellet à Lloret de Mar (Girona, Espagne). Un bilan de recherches». Documents d’Archéologie Meridionale, 12, 191-222. https://doi.org/10.3406/dam.1989.1002

PRINCIPAL, J. (1996). «Els inicis del procés imperialista romà a Catalunya. La Hispània Citerior (-205/-197)». Fonaments, 9, 203-216.

PROCTOR, D. (1974). La expedición de Aníbal en la historia, Madrid: Espasa Calpe.

QUESADA, F. (2004). «De guerreros a soldados. El ejército de Aníbal como un ejército cartaginés atípico». A: COSTA, B.; FERNÁNDEZ, J. (eds.). Guerra y ejército en el mundo fenicio-púnico. XIX Jornadas de Arqueologia fenicio-púnica. Eivissa: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 129-161.

RICO, C. (1996). «Sur les traces d’Hannibal dans les Pyrenees: une nouvelle approche». Itaca, 9-11, 111-119.

RIPOLLÈS, P. (1993). «Hispania: las acuñaciones locales y la financiación de las rei publicae». Rivista Italiana de Numismatica, 95, 295-306.

RUIZ, A.; MOLINOS, M. (1993). Los Iberos, análisis arqueológico de un proceso histórico. Barcelona: Editorial Crítica.

RUIZ, I. D. (2013). «El protagonismo de la Península Ibérica en la Segunda Guerra Púnica según las “Historias” de Polibio». A: POCIÑA, A.; GARCÍA, J. (eds.). En Grecia y Roma, IV: La Paz y la Guerra. Granada: Universidad de Granada, 385-402.

SANMARTÍ, E. (1978). La cerámica campaniense de Emporion y Rhode. Barcelona: Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.

SANMARTÍ, J. (1991). «El comercio fenicio y púnico en Cataluña». A: I-IV Jornadas de Arqueología Fencio-Púnica. Eivissa: Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Gobern Balear, 119-135.

SANTOS, N. (1989). «El paso de Aníbal por los Pirineos». A: Memorias de Historia Antigua, 10. Oviedo: Universidad de Oviedo, 125-140.

VERBRUGGHE, G.; DE CLERCQ, W.; VAN EETVELDE, V. (2017). «Routes across the Civitas Menapiorum: using least cost paths and GIS to locate the Roman roads of Sandy Flanders». Journal of Historical Geography, 57, 76-88. https://doi.org/10.1016/j.jhg.2017.06.006

VILLARONGA, L. (1973). Las monedas hispano-cartaginesas. Barcelona: Sección Numismática del Círculo Filatélico y Numismático.

WISE, T. (2004). Armies of the Carthaginian Wars, 265-146 BC. Wellingborough: Osprey Publishing.

XURIGUERA, J. B. (1963). Aníbal a Catalunya. Barcelona, Rafael Dalmau.

ZAMORA, M. (2016). «El uso de los SIG en la arqueologia espanyola: enfoques y planteamientos veinte años después». Anejos a CuPAUAM, 2, 347-359.