La crisi climàtica en l’àmbit educatiu: de la desatenció a l’acció
Article Sidebar
Main Article Content
L’educació climàtica és una incorporació recent al currículum escolar, tot i la presència del canvi climàtic en la nostra realitat quotidiana des de fa dècades. A Catalunya, fenòmens com les onades de calor, les inundacions o els incendis tenen un impacte directe en la salut, les infraestructures i el funcionament dels centres educatius. La nova legislació educativa (LOMLOE i Decret 175/2022) introdueix la crisi climàtica com a contingut transversal en l’educació primària i secundària, amb un enfocament ecosocial que promou la consciència crítica, l’acció i el compromís ètic de l’alumnat. Aquest model educatiu aposta per desenvolupar coneixements i competències a través d’experiències properes, com ara la renaturalització dels patis escolars, fomentant una educació climàtica transformadora i compromesa amb la sostenibilitat i la justícia global.
Article Details
(c) Terminàlia, 2025
Isabel Ruiz Mallén, Universitat Oberta de Catalunya
Isabel Ruiz Mallén és professora agregada a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ambientòloga de formació i especialitzada en educació ambiental, coordina la línia de recerca en cocreació i processos d’aprenentatge transformador en els àmbits de la sostenibilitat i la resiliència climàtica urbana al grup de recerca consolidat Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab) de la UOC. És membre del Consell Assessor Científic de l’Ajuntament de Barcelona i del Green Education Partnership de la UNESCO.