El valor del patrimoni documental.

Quan es parla de patrimoni cultural, en general, acostumem a pensar en el patrimoni arquitectònic, en el museístic, en el monumental, en el que es troba a peu de carrer, i que és visible a simple cop d’ull. Sovint, queda en un segon pla el patrimoni documental, els documents, els llibres, les fotografies, les pel·lícules o els audiovisuals. Fins ara, allò que considerem patrimoni documentaestà fixat en suports molt fràgils: pergamí, papir, paper, cel·luloide, plaques de vidre, cintes de vídeo, films, etc., que requereixen unes condicions de conservació
específiques i acurades.
El patrimoni documental no pot estar exposat al carrer, ni en vitrines de manera permanent, sinó que està preservat als arxius, a les biblioteques i els centres especialitzats; hemeroteques, filmoteques, etc. Però el valor del patrimoni documental no prové de la seva extrema fragilitat i dificultat de preservació, sinó de la informació que conté, del seu contingut, del que transmet. I aquesta informació és la que cal posar en valor, explicar-la en el seu context, tractar-la i valorar- la per oferir-la a la ciutadania.