Sant Pere d'Ègara: Arquitectura i litúrgia en època del bisbat. Segles VI-VIII

La construcció del conjunt episcopal d’Ègara respon a un patró, a una exigència del culte i a unes necessitats litúrgiques evidents. La relació de l’espai físic, l’arquitectura i la litúrgia esdevenen una simbiosi obligada on s’entreveu aquesta relació funcional. Per tal de comprendre la funció de cadascun dels espais i àmbits que configuren l’església de Sant Pere al segle VI analitzarem les diferències entre el que es coneix com a espai arquitectònic i l’espai litúrgic. L’espai arquitectònic és el que s’ha de relacionar amb la forma de l’edifici, i que correspon a l’escenari físic de l’església amb les diferents parts que la integren (pòrtics, peus, absis...). L’espai litúrgic fa referència a les activitats que s’hi realitzen i, per tant, al culte.