Primo de Rivera i Catalunya: tres reflexions.

Quan ha transcorregut un segle d’ençà que el general Miguel Primo de Rivera executà el seu cop d’estat des de Barcelona el 13 de setembre de 1923, encara no coneixem prou bé la seva figura ni ben bé alguns aspectes del seu règim. Per exemple, sobta que sobre aquest dictador encara només disposem d’una biografia acadèmica breu¹. D’aquesta manera, ignorem qüestions tan rellevants com ara perquè no es va celebrar el seu anunciat enllaç amb Mercedes -Nini- Castellanos el 1928 o no copsem prou bé alguns aspectes del procés que des d’aquest any desembocà en la seva dimissió el gener de 1930, tot i que la crisi final ha estat explicada amb detall. Però confegir un retrat de més volada té la dificultat que els arxius del dictador són privats (els custodia la seva família) i, pel que ha transcendit, hi mancaria informació tan rellevant com la seva correspondència amb Alfons XIII³ . En el marc d’aquest desconeixement relatiu, aquest article assenyala nexes de Primo i el primorriverisme amb Catalunya que caldria aprofundir (sense ànims d’exhaurir els buits historiogràfics existents al respecte).