La construcció d’una ciutat industrial: la classe obrera terrassenca pren la paraula (1902-1931)

El moviment obrer terrassencs va trencar amb la moderació del segle XIX, després de la vaga del 1902 i la dura repressió posterior; només amb la creació de la Solidaritat Obrera, la CNT va recuperar la capacitat de lluita i mobilització, en les grans vagues del 1910- 1911 i 1913. La seva il·legalització, no va poder evitar un nou cicle de vagues i mobilització altament combatiu (1916-1923), que només la dictadura de Primo de Rivera (1923) va aconseguir apaivagar puntualment. Durant la dictadura, el sindicalisme catòlic, convertit en "lliure" –patronal–, el professional i el moderat –lligat al socialisme terrassenc– van col·laborar amb les institucions del règim (JLRS), mentre la CNT, quedava marginada i il·legalitzada. La reaparició dels anarcosindicalistes al final de la dictadura, els va garantir esdevenir una força fonamental del moviment obrer durant la Segona República i la Guerra Civil.