Llengua i patrimoni: la terra dels pares.

Si la llengua que hem heretat dels nostres pares configura allò que som, segur que és l’element essencial del nostre “patrimoni”. El patrimoni –recordeu la definició del diccionari– és allò que heretem. I bàsicament ho heretem dels nostres pares i, per tant, és “de casa nostra” (havíeu retingut l’expressió, oi?). I allò que heretem dels nostres pares –segueixo l’argumentació lingüística (i ara també etimològica)– no és altra cosa que la “pàtria”. Per això “pare” (el “pater” llatí), “pàtria” i “patrimoni” tenen la mateixa arrel etimològica. Ho veieu, doncs, per què la llengua és tan important a l’hora de definir el “patrimoni”? I és que la llengua no enganya mai. El problema és que no valorem prou allò que ens diu i ens fa saber.