La grip de 1918 a Terrassa. La gestió política de la pandèmia.

En una Terrassa que vivia uns mesos socialment convulsos derivats dels efectes colaterals de la Gran Guerra, la grip de 1918 va ser la darrera epidèmia que va patir la ciutat al segle xx. La malaltia va tenir relativament poca incidència en comparació amb altres localitats properes com Barcelona. Sens dubte, l’organització sanitària i les mesures higièniques que de manera tímida s’havien anat implantant des del segle XIX hi van tenir alguna cosa a veure. L’article analitza el difícil context social del moment i la crisi de subsistències, l’especial afectació de la grip en les classes populars, el lideratge de l’alcalde Emili Soler Anglada, les decisions preses pel Ple Municipal, la creació de la Junta Administrativa de Sanitat com a òrgan gestor de la situació i la incidència de la recapta pública realitzada.