Sant Pere d'Ègara: Arquitectura i litúrgia en època del bisbat. Segles VI-VIII

Main Article Content

Antonio Moro i García
M. Gemma Garcia Llinares

La construcció del conjunt episcopal d’Ègara respon a un patró, a una exigència del culte i a unes necessitats litúrgiques evidents. La relació de l’espai físic, l’arquitectura i la litúrgia esdevenen una simbiosi obligada on s’entreveu aquesta relació funcional. Per tal de comprendre la funció de cadascun dels espais i àmbits que configuren l’església de Sant Pere al segle VI analitzarem les diferències entre el que es coneix com a espai arquitectònic i l’espai litúrgic. L’espai arquitectònic és el que s’ha de relacionar amb la forma de l’edifici, i que correspon a l’escenari físic de l’església amb les diferents parts que la integren (pòrtics, peus, absis...). L’espai litúrgic fa referència a les activitats que s’hi realitzen i, per tant, al culte.

Paraules clau
Seu d'Ègara, Sant Pere d'Ègara, espai litúrgic, espai arquitectònic

Article Details

Com citar
Moro i García, Antonio; and Garcia Llinares, M. Gemma. “Sant Pere d’Ègara: Arquitectura i litúrgia en època del bisbat. Segles VI-VIII”. Terme, no. 34, pp. 59-68, https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/370314.

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 > >>