Escola rural i territori: una simbiosi clau

La revista Temps d’Educació ha dedicat diversos articles a l’educació en el món rural. Antoni Tort Bardolet, professor de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalu-nya, ja escrivia l’any 1995 sobre renovació pedagògica i territori fent referència a les Zones Escolars Rurals (ZER), en aquell moment un model pedagògic i organitzatiu que tenia només cinc anys de vida. Posteriorment, l’any 1998, en Jordi Feu Gelis, professor de la Universitat de Girona, va publicar un article sobre el sentit de l’escola rural en un món que es desruralitza. Més endavant, a cavall dels anys 2001 i 2002, concretament el número 26 d’aquesta revista va estar dedicat al monogràfic Educació, ruralitat i territori: la construcció d’una identitat pròpia coordinat per la professora de la Universi-tat de Barcelona, Roser Boix Tomàs. En aquest ja s’alertava de la necessitat de situar la ruralitat des de l’òptica del canvi tenint en compte la redefinició del món rural i de «construir una escola rural fortament implantada al territori, adequada a la necessitat dels seus habitants, cohesionada socialment i cultural i participativa, per fer front als reptes de futur que la nostra societat té plantejats» (p. 120). Ja som en aquell futur al qual es feia referència i gairebé vint anys després, el present monogràfic pretén ex-plorar i ressituar l’escola rural en relació al territori i, per fer-ho, es presenten els resul-tats d’algunes de les últimes recerques d’àmbit espanyol i europeu sobre la temàtica.