Fa deu anys, a Temes d’avui (n. 53-54, número doble), ens preguntàvem sobre el llegat del Concili Vaticà II, sens dubte, l’esdeveniment eclesial més important del segle XX. En aquella ocasió demanàvem als autors, reconeguts coneixedors dels temes respectius, que reflexionessin sobre tres aspectes: les aportacions més significatives, l’aplicació que s’havia fet en aquells 50 anys i quines coses hi ha pendents d’incorporar a la vida de l’Església. En aquest número tornem a parlar sobre aquest gran Concili quan fa 60 anys de la seva clausura,  aquest cop per revisar alguns dels seus documents més emblemàtics des de la perspectiva actual. El papa Francesc va comentar alguna vegada que qualsevol Concili triga un segle a ser assumit per l’Església. És a dir, que estem en ple procés de recepció de les llums inspirades per l’Esperit Sant als Pares conciliars, que els va portar a confeccionar uns documents que, com veurem, no han perdut actualitat, i resulten molt apropiats per marcar les línies que cal seguir en la comprensió de l’Església com a llum del món i en la manera de dur a terme la seva missió salvadora. És evident que queden tasques pendents. A més, l’Església perd força sobretot en el primer món, on és relegada per les lleis i els interessos dels poderosos i de l’opinió pública. El Papa elegit recentment, Lleó XIV, ha començat el pontificat seguint les grans línies mestres del seu predecessor, i ja s’ha referit al component evangelitzador amb què vol dinamitzar l’agenda papal dels
propers mesos.

Tot això fa que sigui urgent una reflexió profunda i serena de les riqueses contingudes en aquests documents conciliars i en els seus desenvolupaments posteriors per la Seu Apostòlica i les Esglésies particulars. És evident que hem avançat en alguns camps, però queden moltes coses per fer. Quines són? En quin ordre? Què movia els pares conciliars a proposar mirades àmplies i atrevides i per què s’han paralitzat o no han arribat a la fi? Seguim escoltant l’Esperit Sant? Tothom? És a dir, amb aquest component sinodal de donar veu als que no la tenien abans.

Els articles que proporciona el tema de portada d’aquest número poden ajudar a reflexionar per respondrea aquestes qüestions. S’i nicien amb l’ecumenisme (Mons. Ramon Conesa), segueix l’Església Poble de Déu (Philip Goyret), la revelació divina (Bernardo Estrada), la reforma litúrgica (Juan José Silvestre), l’Església al món (Joan Costa), el dret a l’Església segons el Concili (Ferran Puig), els laics (Ramiro Pellitero), i es conclou amb tres notes sobre la llibertat religiosa (Maria del Mar Martín), els sacerdots (Joaquim González-Llanos) i com sant Joan Pau II va desenvolupar el Concili en el
seu pontificat (José Carlos Martín de la Hoz). A la miscel·lània s’inclou una interessant iniciativa, el
projecte WeCare, enfocat a facilitar el desenvolupament d’esperança en malalts terminals (Cristina Monforte-Royo) i, dintre de qüestions actuals, una reflexió sobre com comunicar i afrontar escàndols i comportaments inapropiats en l’àmbit eclesial (Jordi Pujol) i una revisió del llegat del papa Francesc (Juan Vicente Boo).
Dr. Joaquim González-Llanos
Coordinador d’aquest número