The public economic role of Catalan Jewish wives, 1250-1350
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Sarah Ifft Decker
Aquest article descriu el rol de les dones jueves casades en les transaccions
econòmiques, incloent-hi el crèdit, les vendes de béns immobles i el comerç. Basant-se
en registres notarials de Barcelona, Girona, Vic i Castelló d'Empúries, l'article fa
servir metodologia tant quantitativa com qualitativa per a determinar amb quina
freqüència i en quines circumstàncies les dones casades jueves, en contrast amb les
vídues, participaven en transaccions de crèdit i altres formes d'activitat econòmica.
Les dones jueves casades tenien un paper essencial en l'administració financera de la
família, però aquest rol rarament es manifestava en una activitat econòmica pública
independent. Fins i tot les dones casades jueves amb accés a recursos financers, com
les hereves, sovint depenien del marit per a administrar la propietat en el seu propi
nom. Els marits jueus només ocasionalment confiaven a la seva dona l'administració
dels negocis en la seva absència. Tanmateix, algunes famílies i comunitats van crear
una divisió de tasques diferent quant al gènere, en la qual marits i mullers, individualment
i conjuntament, feien préstecs per augmentar els recursos financers de la
família. En aquestes famílies, tant els marits com les mullers tenien accés a un fons
conjugal compartit per a donar crèdit.
econòmiques, incloent-hi el crèdit, les vendes de béns immobles i el comerç. Basant-se
en registres notarials de Barcelona, Girona, Vic i Castelló d'Empúries, l'article fa
servir metodologia tant quantitativa com qualitativa per a determinar amb quina
freqüència i en quines circumstàncies les dones casades jueves, en contrast amb les
vídues, participaven en transaccions de crèdit i altres formes d'activitat econòmica.
Les dones jueves casades tenien un paper essencial en l'administració financera de la
família, però aquest rol rarament es manifestava en una activitat econòmica pública
independent. Fins i tot les dones casades jueves amb accés a recursos financers, com
les hereves, sovint depenien del marit per a administrar la propietat en el seu propi
nom. Els marits jueus només ocasionalment confiaven a la seva dona l'administració
dels negocis en la seva absència. Tanmateix, algunes famílies i comunitats van crear
una divisió de tasques diferent quant al gènere, en la qual marits i mullers, individualment
i conjuntament, feien préstecs per augmentar els recursos financers de la
família. En aquestes famílies, tant els marits com les mullers tenien accés a un fons
conjugal compartit per a donar crèdit.
Article Details
Com citar
Ifft Decker, Sarah. “The public economic role of Catalan Jewish wives, 1250-1350”. Tamid, vol.VOL 11, pp. 45-66, https://raco.cat/index.php/Tamid/article/view/320002.