Documentant l'arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l'alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)
Article Sidebar
Main Article Content
Miquel Àngel Fumanal Pagès
Joel Colomer Casamitjana
Júlia Gutiérrez Ortiz
Esther Redondo García
Francesc Florensa Puchol
El present article sintetitza l?estudi historicoartístic de les restes medievals
trobades al jaciment arqueològic del subsòl del número 3 del carrer Sant Honorat de
Barcelona, avui seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya,
realitzat l?any 2009. Les estratigrafies més importants d?aquest excepcional jaciment
?juntament amb les d?època tardoromana? corresponen a una casa palau situada a
l?alfòndec del call Major de Barcelona, de la qual es conserven bona part dels fonaments
i diverses sitges de grans proporcions construïdes a mitjan segle xiii.
A partir de les dades facilitades per l?arqueologia, de la bibliografia existent i de
documentació arxivística parcialment inèdita, s?ha pogut reconstruir la història de la
finca entre els segles xiv i xix, però sobretot en un període clau per a la història de la
ciutat: el pogrom de 1391, la desaparició de l?aljama barcelonina i l?establiment de les
elits urbanes cristianes a l?antic call. En aquell moment, la casa passà de mans del darrer
propietari jueu, el financer Massot Avengenà, al primer estadant cristià, el jurista
Pere de Rajadell.
trobades al jaciment arqueològic del subsòl del número 3 del carrer Sant Honorat de
Barcelona, avui seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya,
realitzat l?any 2009. Les estratigrafies més importants d?aquest excepcional jaciment
?juntament amb les d?època tardoromana? corresponen a una casa palau situada a
l?alfòndec del call Major de Barcelona, de la qual es conserven bona part dels fonaments
i diverses sitges de grans proporcions construïdes a mitjan segle xiii.
A partir de les dades facilitades per l?arqueologia, de la bibliografia existent i de
documentació arxivística parcialment inèdita, s?ha pogut reconstruir la història de la
finca entre els segles xiv i xix, però sobretot en un període clau per a la història de la
ciutat: el pogrom de 1391, la desaparició de l?aljama barcelonina i l?establiment de les
elits urbanes cristianes a l?antic call. En aquell moment, la casa passà de mans del darrer
propietari jueu, el financer Massot Avengenà, al primer estadant cristià, el jurista
Pere de Rajadell.
Article Details
Com citar
Fumanal Pagès, Miquel Àngel et al. «Documentant l’arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l’alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)». Tamid, 2011, vol.VOL 7, p. 9-71, http://raco.cat/index.php/Tamid/article/view/264545.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joel Colomer Casamitjana, Els avalots contra els jueus de Besalú durant el 1391 i les seves repercussions socials , Tamid: Vol. 15: 2020
- Sílvia Planas, Joel Colomer Casamitjana, Jordi Sagrera, Jordi Vivo, El micvé de la darrera sinagoga medieval de Girona , Tamid: Vol. 12: 2016-2017 : Homenatge a Prim Bertran Roigé, volum 2