Quatre notes esparses sobre el judaisme medieval

1) Sobre el nom de Sefarad amb relació a Catalunya: A l'edat mitjana Catalunya no era inclosa sota la denominació de Sefarad a la literatura hebrea medieval. 2) Sobre la restauració medieval de la llengua hebrea: La preocupació dels àrabs d'Al-Andalus per les qüestions lingüístiques desvetllà l'interès dels jueus per la restauració de l'hebreu com a llengua de cultura. A Catalunya, els jueus adquiriren de bona hora el domini de l'hebreu literari. 3) Sobre l'organització de les comunitats jueves en els temps de Salomó ben Adret: Les comunitats jueves administraven justícia segons el dret hebraic, practicaven l'estudi de la llengua i la cultura hebrees; i tenien llurs pròpies institucions internes. 4) Sobre els senyals distintius en els vestits dels jueus en el segle XIII: El Concili IV del Laterà (1215), imposà als jueus un signe distintiu o rodella damunt la roba, però sempre hi hagué moltíssimes excepcions en el compliment d'aquesta norma en els territoris de la Corona catalanoaragonesa.