Un relat per a una hagadà perduda. Més enllà de l’Hagadà d’Or i l’Hagadà Germana

Aquest estudi té com objectiu principal extreure noves conseqüències de la relació que B. Narkiss va establir entre l’Hagadà d’Or i l’Hagadà Germana, dos importants manuscrits del segon quart de segle xiv que van ser il·luminats a Catalunya. La distància estilística entre les dues hagadàs és gran però les relacionen, de forma inequívoca, algunes composicions i solucions iconogràfiques. El manuscrit daurat integra il·luminacions excepcionals de caràcter àulic, vinculades a un taller del Segon gòtic lineal, en època del rei Jaume II, mentre que la Germana és una creació que es pot entendre bé ja dins del regnat d’Alfons el Benigne.

Malgrat les limitacions plàstiques dels il·luminadors de l’Hagadà Germana, el seu treball no amaga les expressions i les fórmules que la connecten amb una nova cultura italianitzant que anirà envaint el context català. Per tant, la confrontació dels estils i els aspectes temàtics que desenvolupen aquests llibres hebreus, descriuen dos contextos creatius heterogenis i donen  indicis per defensar l’existència d’una hagadà perduda d’estil italianitzant que, prenent com a plausible referent l’Hagadà d’Or, o tal vegada una obra equivalent, esdevindria model de l’Hagadà Germana. Les diferències entre la parella de manuscrits de la British Library obren una escletxa que pot explicar aquest esglaó perdut. A partir d’aquí, i sense obviar les incerteses de la hipòtesi, els trets italianitzants de l’Hagadà germana conviden  considerar l’existència d’una hagadà produïda al taller de Ferrer Bassa, pintor i miniaturista del rei, que va rebre encàrrecs de comitents jueus i va tenir un pes essencial en la introducció dels nous codis estilístics, que transformen la cultura figurativa catalana del segle xiv.