L'avaluació de la reestandardització del català: la definició del problema

Aquest treball s'emmarca en la nostra recerca sobre avaluació de la reestandardització del català (Costa, 2016, 2019, i en premsa a i b). Aquesta recerca intenta explorar fins a quin punt les noves ortografia i gramàtica catalanes (IEC, 2016 i 2017) es poden avaluar com ho són la planificació de la terminologia i la política i la planificació lingüístiques. En aquest treball s'exposa una anàlisi dels documents de presentació de la reestandardització oficial del català, d'acord amb un model d'avaluació de la planificació terminològica (Fathi, 2017) i un d'avaluació de la política i la planificació lingüístiques (Gazzola, 2014). Després de recordar el model d'estandardització de Haugen (1983) amb conceptes complementaris de Cooper (1989), Garvin (1992), Lamuela (1994), Branchadell (2001) i Cerruti, Crocco i Marzo (2017), aquest model s'aborda a partir de les perspectives de Fathi (2017) i Gazzola (2014), amb exemples del que s'ha fet en la reestandardització oficial del català. Les principals contribucions originals d'aquest treball són aquesta anàlisi del model de Haugen a partir dels models d'avaluació de Fathi i Gazzola i l'exposició de com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) aborda explícitament la definició del problema que la reestandardització hauria de solucionar.