Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord-occidental

L'objectiu d'aquest article és analitzar si el procés de desdialectalització de les varietats nordoccidentals
de Catalunya i Andorra afecta amb intensitats diferents els aspectes morfològics i
fonològics de la llengua. La discriminació entre els elements impredictibles o morfològics
i predictibles o fonològics es du a terme mitjançant una anàlisi generativa del corpus.
D'aquesta manera, és possible calcular per separat la distància en els àmbits de la morfologia i
de la fonologia i visualitzar mitjançant tècniques d'anàlisi multidimensional les diferents
evolucions d'aquests dos nivells de llengua al llarg de quatre generacions de parlants nordoccidentals.
Es tracta, al capdavall, d'aportar una mica més de llum al debat sobre la major
permeabilitat dels diferents components de la llengua en els processos de canvi lingüístic per
raons de prestigi. La conclusió és que, si més no en català nord-occidental, la jerarquia d'estabilitat
dels elements lingüístics és clara: la morfologia s'ha anivellat a un ritme més ràpid que
la fonologia, la qual cosa ha comportat una progressiva accentualització de la majoria d'aquests
parlars.