Retrospectiva del model labovià de variació lingüística del català

El model labovià de variació lingüística parteix d'una premissa fonamental segons la qual la
variació és un fet lingüístic significatiu. Aquest article tracta de fonamentar aquesta afirmació
i constatar, al mateix temps, que sense la proposta als anys setanta del nou paradigma de sociolingüística
quantitativa de Labov, no només no hi hauria «cap mena de tradició de recerca
lingüística empírica dins la comunitat de parla» (Trudgill, 1996 [1994]: 15), sinó que molt
possiblement aquest paradigma, conegut des de la seva consolidació com a teoria del canvi
lingüístic i la variació, no hauria arrelat en la historiografia lingüística internacional. Per damunt
de tot, Labov ha estat el defensor d'una nova forma d'observar, analitzar i descriure el
llenguatge aquesta capacitat humana que fa humans els éssers vius i també el promotor
de la integració de la variació dins d'una teoria del canvi lingüístic. Finalment, aquest article
considera aquest model retrospectivament, i també a partir de la contribució, durant el darrer
terç del segle XX i la primera dècada del segle XXI, de la recerca variacionista en llengua catalana
al model labovià i a la lingüística teòrica i descriptiva generals.