Hi ha una història social de la llengua catalana?

La lingüística històrica ha produït al llarg de l'últimsegle estudis notables sobre l'evolució formal
de la llengua catalana. A més, en les últimes dècades s'ha desenvolupat una sociolingüística
catalana que connecta la teoria i la descripció empírica amb la política lingüística. No
obstant això, no s'ha gestat una història social de la llengua, o una sociolingüística històrica en
sentit estricte, més enllà d'alguns esforços individuals. Les raons d'aquest dèficit són internes
(les limitacions de l'objecte d'estudi, la inèrcia i l'estancament dels estudis filològics...) i externes
(els condicionants sociopolítics i de mercat que pesen sobre el català). Per això es proposa
avançar cap a un nou paradigma en què la diacronia lingüística s'integri dins de les
ciències socials, obertes a l'autocrítica i la superació de l'apriorisme ideològic.