Dinàmiques econòmiques i ús de les llengües minoritzades. El cas de la digitalització comercial al País Valencià

A través d’un estudi descriptiu sobre el contingut web de les empreses i les entitats representatives de l’oferta comercial al País Valencià, aquest article mostra quina és la presència del català en els mitjans electrònics, des de la informació dels productes i serveis fins a la possibilitat de fer transaccions monetàries. Els resultats mostren una absència quasi absoluta del català en les empreses valencianes que tracten amb el públic quan una part d’aquesta atenció es duu a terme tecnològicament. No obstant això, ampliant l’enfocament per a abraçar tot el panorama digital de la llengua i oferir una visió prospectiva, la possibilitat de trobar informació i eines de transacció comercial en llengua catalana s’incrementa en dos pols que es reconeixen tendencials dins de les dinàmiques econòmiques, polítiques i culturals d’avui en dia. Per una banda, les empreses multinacionals de venda directa i les grans plataformes internacionals que centralitzen un gran nombre de transaccions comercials, i, per l’altra, les entitats de caràcter local, com ara l’economia social i solidària i el finançament ètic, que també actuen en xarxa i que basteixen un sistema de relacions i pràctiques econòmiques alternatives molt arrelades al territori. La conclusió és que dins de les dinàmiques global/local, i des de la perspectiva de la competència entre mercats lingüístics, els actors econòmics (empresaris i consumidors proactius) reprodueixen en les seues pràctiques lingüístiques unes estructures ideològiques. La configuració de la competència entre els tres idiomes amb més presència (castellà, català i anglès) pot ser producte de la interacció entre dos tipus de discurs en relació amb la llengua: el del mercat (buscar el benefici) i l’identitari (exhibir orgull).