Migracions a Catalunya. Paisatge urbà i barraquisme a Barcelona

Les migracions massives a ciutats com Barcelona sense una previsió o resposta en forma de construcció d’habitatge per a rendes populars van provocar l’aparició de diferents formes d’infrahabitatge, d’entre les quals el barraquisme va ser la més visible. A finals de la dècada dels cinquanta, aquest fenomen va adquirir una visibilització social sense precedents, malgrat l’intent de repressió i control dels fluxos migratoris per part del règim franquista. L’impuls econòmic del ‘desarrollisme’ va tractar de pal·liar aquest dèficit d’habitatges construint polígons a les perifèries urbanes que van acabar configurant la dimensió metropolitana de la ciutat. El reallotjament dels barris de barraques es va produir, generalment, més com a conseqüència de les necessitats urbanes de la ciutat i per netejar la seva imatge per acollir esdeveniments, que no pas com un pla d’inclusió urbana d’una població ja altament inserida laboralment.