La insuportable sinceritat del botxí. Del relat confessional al reenactment

En la convergència entre les noves tendències del documental cinematogràfic i l’atenció que els estudis sobre genocidi i violències de massa han conferit a la figura de l’autor en els últims anys, sorgeix amb força un conjunt de fenòmens que, com ara el reenactment, el trauma i la memòria corporal, s’havien estudiat en relació amb les víctimes i s’apliquen recentment a les confessions dels victimaris. L’objectiu d’aquest article és abordar les formes d’aquesta mutació del documental, així com la necessitat d’una anàlisi crítica de les fonts, posada a prova en la recerca sobre testimonis audiovisuals de víctimes. El text pren com a eix de reflexió alguns exemples referits al genocidi perpetrat pels khmers rojos a Cambodja: en particular, els films Enemies of the People (Thet Sambath i Rob Lemkin, 2009) i Duch, le maître des forges de l’enfer (Rithy Panh, 2011).