Llocs de memòria del passat i del present construïts en un Xile en resistència

Aquest article afirma que al Xile actual —que viu una rebel·lió popular iniciada l’octubre de 2019 i que, per tant, compleix ja un any de durada— hi ha un ús memorial important de l’espai públic a través de pràctiques que apel·len a estratègies utilitzades per recordar les violències de l’Estat exercides durant la dictadura. Tanmateix, aquestes no són una mera reproducció, sinó pràctiques de reapropiació d’imaginaris, símbols i estètiques que condensen el passat i el present. S’argumenta que, mentre els llocs de memòria de la dictadura cívic-militar de Pinochet se centren en
el record de les víctimes de violacions dels drets humans, aquells construïts en el marc de la rebel·lió iniciada l’octubre de 2019 destaquen les accions de resistència davant un passat i un present opressius i violents. L’article posa en diàleg aquests dos tipus de llocs destacant algunes de les seves semblances i diferències.