Sources of the Planetary Theories in Fahhād’s ῾Alā᾽ī zīj: Solving a Medieval Case of Intellectual Fraud

Segons l’anònim Zīj Shāmil del segle xiii, les teories planetàries d’Abu ᾽l-wafā᾽ al-Būzjānī (10 de juny de 940–després del 25 de maig de 997) es van adoptar en el segle xii en ῾Alā᾽ī zīj d’Ibn al-Fahhād, del segle xii, sense reconeixement. Aquest cas desconcertant de plagi, assenyalat pel desaparegut Prof. E. S. Kennedy el 1956, es resol mitjançant una aproximació gràfica, juntament amb algunes anàlisis astronòmiques, per tal de (A) visualitzar la sorprenent xarxa en el desenvolupament de les teories planetàries a l’Islam medieval i (B) distingir els tipus de relacions existents entre elles. L’article descriu les noves estratègies inventades al període islàmic per modificar les teories planetàries disponibles i conciliar-les amb les observacions, anomenades istidrāk i i῾tibār, que eren diferents dels mètodes estàndard exposats a l’Almagest. Es demostra que les acusacions de frau són infundades. Es demostra que les teories solars i lunars d’Ibn al-Fahhād i la seva taxa de precessió d’1°/66 foren extretes de la tradició Mumtaḥan; les seves teories de Júpiter i Saturn van ser el resultat de les seves modificacions de les teories del zīj Mu῾tabar de ῾Abd al-Raḥmān al-Khāzinī (1121 dc) sobre la base dels resultats que va aconseguir a partir de les seves observacions; la seva teoria de Mart es va construir sobre la base de les seves observacions, independentment de qualsevol altra teoria disponible; i la seva teoria de Venus es pren directament de Khāzinī.