On hi ha ram, hi ha mam. Quan Canet també era un poble de viticultors.

A l’entrada de la tardor, en el temps en què Canet era un poble de vinyaters, l’olor ambiental del poble era de most i en determinats indrets, totalment dominant. A cada carrer del que ara se’n diu el casc antic, hi havia veïns que feien vi i el poble s’omplia amb el repicar sonor dels cadells de les premses. Quan s’havia posat el vi a bullir per reforçar l’escassa graduació que tenia, el baf de les calderes de vi bullit després de la verema encara durava setmanes.