La primera memòria.

Ara que Víctor Català torna a estar de moda, amb el seu nom femení vertader de Caterina Albert, vaig llegir que aquesta dona excepcional assegurava que abans de l’any ja enraonava amb tota claredat i sentit, articulant i enllaçant les paraules com una persona gran i des dels dos anys va tenir els records ben vius i clars. Finalment trobo algú que corrobora el mateix que ens passava a la meva parenta Coia Cabruja Alemany i a mi que, abans de l’any, no només ja parlàvem de forma coherent i seguida, sinó que també cantàvem de dalt a baix «La lluna, la pruna».
És per això que finalment m’atreveixo a publicar els records de la més pura albada de la vida: El d’un ametller esborronat que vaig veure el mateix dia que va néixer la M.Teresa, la meva primera germana, el 2 de desembre de 1943, quan només tenia un any i mig. Diversos records relacionats amb la Segona Guerra Mundial. Per exemple el d’una mina submarina sobre les ones que venia a la deriva cap al poble o el d’un comboi de camions de guerra plens de nazis, que passaven per la carretera en direcció a Barcelona, abans del desembarcament de Normandia. Tots són records anteriors a 1945. Que quedi clar que, com que vaig néixer el 14 d’abril de 1942, per tant només tenia tres anys. A continuació hi incloc petits relats dels primers anys de la postguerra espanyola relacionats amb els pescadors i els peixos. No solament són tots veritables, sinó que també tots són anteriors a una edat poc versemblant des del punt de vista dels records.