Repetició i diferència

L’activitat transcriptora és un dels fenòmens que ha cimentat la història de la música occidental sota les formes més diverses, adquirint tot tipus d’accepcions i denominacions. Adaptació, transcripció, arranjament, reducció, orquestració, paràfrasi, variació, són només alguns dels mots que han estat emprats per donar carta de presentació a un procés que converteix el transcriptor en un intèrpret del text original. L’obra original, sotmesa a les aspiracions de la mà transcriptora, adquireix així una nova morfologia, una nova existència en el sentit etimològic del mot —del llatí exsist?re: néixer, sortir—, independent del seu creador primigeni. L’obra que en resulta retroba una nova autonomia, bo i arribant fins i tot a vegades a reemplaçar el protagonisme més o menys advertit de la font d’on prové.